Hi ha llibres que se'm resisteixen, els deixo en una pila per les vacances. Si aquests llibres indigeribles no els puc llegir ni a les vacances, els deso definitivament. Un cas és: Walter Benjamin. Obras libro IV vol 2 Abada editores. Madrid 2010.
Tinc un problema amb aquest gran intel·lectual, no l'acabo d'entendre, tot i que li he llegit unes citacions memorables.
Aquest Nadal per fi tinc estones llargues per dedicar-m'hi. Aquí van un parell de notes: Sobre els mitjans de comunicació: "De la prensa no se puede aprender nada, pues lo que quieren es contarlo todo". Reflexions interessants sobre la memòria: "Mientras actuamos vamos claramente por delante de lo que es nuestro conocimiento" (É) Lo que sucede a través de la història se halla enteramente sometido a la interpretación arbitraria de ciertas personas, los "historiadores", que la falsifican a su gusto" (É) Quien olvide las experiencias de los siglos nunca podrá alcanzar a poseer la verdadera autoconciencia histórica que repose en la conciencia del presente de las experiencias históricas como tales, en sus reflejos como en su control, y ello de manera permanente".
No sé per què diuen alguns indocumentats que llegir és car. Pel que fa a mi amb un llibre d'aquest estil en tinc per un mes. A la pàgina 160 hi trobo una possible explicació. Ens diu que és un "relato de una embriaguez por hachís" òbviament ens detalla que la història no és seva. Li envio la citació per SMS a un dels millor intel·lectuals catalans i consumidor habitual de haixix: "ja sé per què entens WB". Em respon: "si vols entendre WB ja saps què has de fer". Benjamin explica el seu viatge per Eivissa. És potser un hippy abans dels hippys. El problema que tinc és que la meva droga és el Glenfidich i esclar com més en beus menys entens res. Arriba un moment que fins i tot veus dos llibres.
En d'altres escrits de WB vaig aprendre una cosa molt actual, es tracta de la idea que la història no ens demostra que el futur hagi de ser ineluctablement millor que el passat i el present. Estem en uns moments on hom té tota mena d'indicadors que ens mostren el contrari. Walter Benjamin ens va explicar fa molt de temps que no és gens clara una visió optimista del progrés, ens va descriure la possibilitat que podem anar enrere en la lluita pels drets civils i socials. I això és precisament el que està passant ara mateix. Benjamin va morir d'una sobredosi de morfina a Portbou el setembre 1940. Per què tan sovint ens atrauen tant persones que van acabar malament? Potser perquè en el fons l'èxit, tal com el considera la nostra societat, no té cap mèrit.
