Si Espanya és aquell país on les actituds i els compartaments propis de repúbliques bananeres formen part del dia a dia, Catalunya també és Espanya i, al pas que anem, ho serà per molts anys mal els pesi als fidels de l'Estat propi. Recapitulem: el partit del president, CDC, té un parell d'imputats en el saqueig del Palau de la Música i ha hagut d'entregar la seu del carrer Còrsega per pagar la fiança fixada pel jutge; en aquesta trama també en surt esquitxat el partit que teòricament hauria de ser l'alternativa de govern però que no ho és ni de casualitat, el PSC, ja que un exregidor d'Urbanisme a Barcelona figura en la llista d'imputats. En un altre front obert, l'anomenat cas Pretòria, hi ha excàrrecs del PSC i de CiU sota sospita. Més: un diputat convergent imputat en el cas Adigsa, ordit presumptament amb la finalitat d'embutxacar-se comissions il·legals a base de maniobres brutes en la concessió de promocions d'habitatges socials, es passeja tan tranquil pel passadís dels Passos Perduts del Parlament. Més recentment, regidors socialistes han sortit escaldats per un cas de suposada corrupció urbanística. I aquests dies hem pogut assistir a la traca final: un acord legal però vergonyant entre la Fiscalia i els acusats ha salvat diversos càrrecs d'UDC d'anar a la garjola tot i reconèixer que havien actuat com a autèntics xoriços desviant fons públics destinats a formar persones sense feina a finançar el partit fundat per Carrasco i Formiguera. La poca dignitat que li quedava a la política d'un país que vol ser diferent de l'Espanya de les bananes s'escola pels vàters d'UDC. Però tranquils, que aquí tampoc no passarà res i en Duran Lleida seguirà fent de Duran Lleida com si res. Potser algun dia serem capaços de vèncer la crisi econòmica; altra cosa serà derrotar la profunda crisi moral i de valors, que ofega d'una altra manera però que, al cap i a la fi, ens està deixant sense aire.
