El primer punt de l'Annex I de l'Acord de Legislatura subscrit entre CiU i ERC compromet els dos grups a "formular una Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya en el primer ple ordinari de la desena legislatura, que tingui per objecte fixar el compromís del Parlament amb l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya". En conseqüència, no hi ha res a objectar al fet que es posin en moviment per complir aquest compromís reflectit en el programa electoral dels dos partits que han conformat una majoria de govern. I ho han fet amb un document de treball que han enviat a les altres formacions que s'han declarat a favor del dret a decidir: PSC, ICV i CUP, però no a les que el rebutgen sense embuts: PP i C's. Encara que sigui un document de treball, quan es posa en circulació és inevitable que acabi sent de domini públic i que les diferents formacions es vegin forçades a pronunciar-se; una consideració que cal fer-se abans d'imprimir les còpies i enviar-les. De moment, el document ja ha rebut l'oposició frontal del PSC i mostres de disgust d'ICV; el primer perquè s'hi fa una declaració explícita a favor de l'estat propi, que interpreten com a independentista, i la segona perquè el troben massa acabat si realment es vol negociar. Si del que es tracta és d'avançar cap a una consulta a través de la qual Catalunya expressi si vol ser independent o no, fóra bo que el camí es fes amb el màxim de consens possible, i que tots els gestos tendissin a sumar actius al procés, no a restar-ne. En termes aritmètics, es tractaria de trobar el màxim comú denominador. Per tant, valdria més estalviar-se allò que ja d'entrada se sap que no és compartit. No és el que s'ha fet amb la redacció en qüestió. Tanmateix, hi ha temps per rectificar errors: si realment és un document de treball obert, es pot esmenar fins i tot per iniciativa dels que l'han impulsat, per tal d'aplanar el camí cap a una votació el més nombrosa possible. Un pas endavant per al país com el que estan dissenyant CiU i ERC no es pot fer només amb els dos partits que que han signat el pacte de govern, per molt que sumin una majoria absoluta al Parlament. O aconsegueixen l'adhesió de majories àmplies o està abocat a una nova frustració.