Un bon dia de fa setze anys em va venir a veure a la redacció del Diari de Girona un company i amic que em va explicar que tenia una bomba informativa. No era la primera vegada que venia històries similars i si bé totes elles eren certes, sovint eren difícils de provar i, per tant, de publicar. Reconec que amb la poca vista que sovint tinc per aquestes coses, vaig pensar que algun dia ho sabria però que seria quasi impossible d'explicar. No la vaig encertar. L'Eduard Cid es va presentar unes setmanes després amb la història. Feia poc que havíem començat a ficar el nas en el descontrol que existia al Departament de Treball ?-per cert, gràcies a una bona amiga comuna que ens va avisar- i l'Eduard portava sota el braç tota una exclusiva. Aquella que destaparia la caixa dels trons del cas Treball. El periodista i locutor incansable havia localitzat els dos primers testimonis de l'afer. Aquells que van detectar la falsificació de les seves firmes en un caixer automàtic. L'Eduard -l'Edu- sempre ha estat així i gràcies a ell moltes de les històries que s'han explicat durant aquests setze anys s'han pogut posar negre sobre blanc.
