Que els espanyols gasten menys en menjar era veritat fa temps però ja és notícia, segons les últimes estadístiques. La misèria de milers es fa un tant per cent i el número es torna lletra de titular, visible estalvi per a miops de la política o per a liberals glaucomatosos que han perdut la visió perifèrica. L'estadística que ens explicaven com "si vostè menja un pollastre i jo, cap, ens mengem mig pollastre cada un", ara es divulga com "si vostè menja mig pollastre i jo, cap, ens mengem un quart de pollastre cada un", segons les dades del trimestre passat però, aquest matí, el que menja dels dos ha demanat mig pit filetejat fi. Fins ara havien canviat els nostres hàbits i havíem deixat d'anar amb el cotxe a l'hiper per carregar el carro del mes però des d'octubre surt que baixem 1,8% en la despesa en menjar.

El cistell del mercat va de la mà de l'esperança, que és l'últim que es perd. A l'anar juntes, quan es perd en despesa d'aliments es perd en esperança. Ningú ha donat encara la visió positiva d'això. Fa res, un especialista a defensar que la mà invisible del mercat ens segueixi robant la cartera sostenia que estant arruïnats érem més competitius. A qualsevol se li ocorre que és més preocupant estar en la ruïna que ser competitiu, menys a ell.

Sempre hi ha una visió positiva. Una branca de la psicologia d'ús corrent, el pensament positiu -ronya inspiradora germana del liberalisme més cruel- defensa que no veure allò bo és rendir-se. Aquest desembre havia estat el millor de la sèrie històrica i dies després sabem que 2012 ha estat el millor assassí en sèrie d'ocupació de les crisis, amb 787.241 persones que han deixat de cotitzar a la Seguretat Social. El màxim que poden dir els positius és que finals de 2013 serà millor. Fins aleshores falten les sagnies de l'ocupació pública i de la banca. Ara torni al principi de l'article.