D´acord amb la Sra. Rosa Padrosa sobre l´afer Torramadé

joana vidal riera. blanes.

Sra. Rosa: D´acord totalment amb vosté sobre el Sr. Torramadé. Una persona excel·lent, que per un problema com un gra de sorra, com molt bé diu vostè, n´han fet una muntanya. Sense tenir idea de política, ja ho vaig dir el primer dia: Això és qüestió de peles o d´ànsies de poder per part d´algú, que li vol fer mal al Sr. Torramadé. L´enveja és un dels pitjors mals que tenim. I aixó és el que ha passat, alguns li tenen molta enveja. Ànims saltencs, ànims Sr. Torramadé i feu el possible per aquest bon senyor. I vostè Sr. Torramadé, no es deixi enfonsar per qui sols li té enveja i li vol mal. Els desitjo molta sort.

Indignant

Juan Andrés Martínez Cabezas. València.

Hi ha una frase de l´assagista Verdú, en què diu que hi ha una sensació que la immoralitat no té càstig. No és una sensació, sinó una evident realitat.

En el cas Pallerols, als polítics inculpats els van reduir la pena perquè no entrin a la presó, previ acord amb la Justícia i la devolució de part dels diners robats. No fa falta ser un linx per veure que a Undargarin li faran un tracte similar, amb una simbòlica devolució.

Al senyor Rato li faran el mateix tracte pel que ha fet amb Bankia; però no tornarà el diners i altres ja l´han premiat amb un lloc en la confraria d´on van acomiadar el gendre del Rei.

Com hi pot haver aquest tracte per a ells i que al que roba coure per poder menjar el fiquin incondicionalment a la presó? Indignant.

Sóc un fidel lector del Diari de Girona

Josep saura vidal. la bisbal

d´empordà.

Felicito el director del Diari de Girona per la diversitat d´articulistes que hi col·laboren. Avui em refereixo a la carta al director signada per Joan Enric Carreras, de Bellcaire, publicada el dia 2 d´aquests mes de gener. En la carta, Carreras insulta el senyor Picas pels seus treballs d´historiador. Acusació absurda. Carreras suposa que Picas durant la guerra es va haver d´amagar com una rata de rectoria. El senyor Picas, amic meu , en aquella època tenia de 14 a 15 anys. Vivia al Berguedà. Era menor d´edat. No va ser perseguit, encara que és cert que els comitès que cremaven les esglésies també assassinaren algun menor d´edat, entre altres Joan Roig de Masnou i Àngel Piquer de Parets del Vallès per ser fidels a la fe cristiana. Animo el Sr. Picas a continuar explicant a la joventut d´avui les històries que molts desconeixen. Es cert que en les dues bandes de la guerra civil hi hagueren injustícies, però el Sr. Picas no parla de la guerra, parla de la revolució anarcomarxista implantada a Catalunya i a diverses regions espanyoles a partir de mitjans de juliol de 1936. La guerra és una cosa i la revolució n´es una altra. Quan Picas parla de revolució es refereix a la persecució religiosa a sang i a foc, usurpació de fabriques i propietats, i persecució de polítics de partits de dretes i centre.

Les víctimes de la Fe cristiana que Picas explica no les trobaren amb les armes a les mans, sinó amb el rosaris a la butxaca. Quin mal havien fet les tres monges de Guadalajara assassinades al mig del carrer de la ciutat, i les tres germanes Praderes de Riuderenes religioses assassinades vilment als afores de Lloret? Eren monges i les volien violar. La Memòria històrica publicada pel govern socialista es més aviat una Desmemòria històrica. La meitat de les veritats se les han quedat al tinter.

Rajoy i Mas duel d´incompetens

Maria SALIP CALVÓ. GIRONA

Felicito el Sr. Vicenç Boltas per la seva carta sobre que el Sr. Rajoy, ha superat amb escreix el Sr. Zapatero amb mentides, incompetència, ineficàcia, amb una majoria absoluta podia canviar el rumb catastròfic del país, que no pot suportar més aquesta casta política que ens dessagna pel seu exagerat nombre, sous i privilegis. Espanya no existeix, sí disset regnes de taifes, insostenibles. També voldria felicitar el Sr. Pere Solà, per la seva carta sobre el Sr. Mas, que ens vol fer creure que aquesta autovia de l´Eix és un èxit polític, quan aquesta autovia en el seu dia, havia d´haver estat inuaugurada en lloc d´aquesta carretera de la vergonya que tants morts ha deixat, pero és clar, els calés havien d´anar a parar en algún paradis fiscal en nom dels polítics de torn? i mai se sabrà la veritat, ja que tots els polítics estan enfangats, per tant ningú és capaç de tirar la primera pedra.

Família, politja de transmissió de la fe

Enric Barrull Casals. Girona.

La importància de la família en la transmissió de la fe és una dada d´experiència universal. Els que hem tingut la sort de néixer en una família cristiana, sabem que hi hem descobert les grans realitats de la nostra fe: que Déu és el nostre Pare, que Jesucrist és el nostre Redemptor, que l´Esperit Sant és el nostre santificador, que la Verge és la nostra mare, que l´Església és la gran família on la fe se celebra i s´enrobusteix, que tots els batejats som fills del mateix Pare i, per tant, germans, etc. Hi hem après a pregar des de la més tendra infantesa, amb oracions senzilles i breus però entranyables, que potser seguim resant quan som grans. La família va ser qui ens va donar la possibilitat d´entrar a formar part de l´Església, mitjançant dels éssers estimats. També la petició del baptisme, quan tot just havíem nascut. Després ens va ajudar a preparar-nos per a la Primera Comunió i la Primera Confessió i ens va estimular per assistir a la catequesi.

Una cosa semblant passa amb la transmissió dels grans valors. A la família s´aprèn a conviure amb els altres, a estimar enmig de la diferència, a acceptar-los tal com són, a valorar pel que són més que per les seves qualitats, a estimar encara que tinguin deficiències físiques o psíquiques. A la família s´aprèn a compartir, a perdonar, a ajudar els altres, a treballar, a patir, a gaudir amb les grans alegries i plorar amb la separació dels éssers estimats. També s´aprèn a la família a respectar a la gent gran, a prestar petits però constants serveis sense esperar res a canvi a ajudar als altres, especialment els necessitats i els malalts.

«Quan decidim nosaltres, anem millor», Sr. Mas?

Pere sola. Girona.

Ja em sap greu, però haig de tornar a escriure sobre la lapidària frase del nostre Honorable Artur Mas. Aquesta setmana ha quedat clar, com deia el Sr. Mas, que «quan decidim nosaltres i no Madrid, les coses funcionen millor». Efectivament, robem els diners dels aturats i els donem a un partit polític. Fantàstic, Honorable president.