RESUM

Cartes

 06:30  

El robatori del segle
joan enric carreras mercader. Bellcaire d´Empordà.
El robatori del segle no és per la quantitat sinó perquè tenen la barra de no amagar-se per fer la malifeta, que segur que en fan de més grosses, però aquesta que he llegit que els diputats que viuen a Madrid també cobren dietes com els que viuen fora, concretament una associació ha posat una denúncia contra 63 diputats per aquesta marranada, però entre els «marranos» hi tenim el propi President Rajoy, que cobra més de 800 euros per aquest detall tot i que viu a La Moncloa i que totes les despeses ja les paguem entre tots, és tenir collons la cosa... I després demanen que ens jubilem més grans i ­pa­guem la menudalla de la sanitat i retallen en totes les coses que poden... quan tenim jubilats que no ho cobren per poder viure... I no és un robatori a cara descoberta? O per ells la quantitat és tan irrisoria que no hi donen importància? Mentre el sou mínim està en 640 euros... Com ho acabarem això, senyors? Com van fer els francesos amb la guillotina? Perquè resulta que aquests «lladres» són els mateixos que fan les lleis, i que són els mateixos que ens embarguen el sou, si ens descuidem d´apuntar a la renda algun ingrés... Com cony hem de pensar que seran condemnats? Per què? Si resulta que el Rato, després de totes les «lladregades» a Bankia, ara l´han «fitxat» els de Telefónica... i també a «cara descoberta», on anirem a parar? Això no és el que em deia el meu pare que havíem de fer quan fóssim grans... Serà que era ell l´equivocat?

Any 2013, benvingut
Paquita Xarles Arnau. Girona
Hem estrenat el nou any, més d´un amb l´esperança que sigui millor que el que hem deixat o, ­al­menys, que no sigui pitjor. Hi ha qui diu que la baixada s´ha acabat i hi ha qui contesta que no. Hi ha moltes diferències a la nostra societat que caldria eliminar, els rics cada dia són més rics i els pobres, més pobres, mentre uns cobren sous astronòmics, altres amb prou feines sobreviuen, i no sempre són els que menys treballen. És una injustícia i una vergonya per un món civilitzat, tots mengem amb una boca, i no parlem dels que estan a l´atur i han de malviure de la beneficència i com poden. La dignitat de la persona comporta guanyar-se el pa amb la suor del seu front, tothom té dret a una feina digna.
També és veritat que en temps de vaques grasses hem malbaratat i ara que s´han emmagrit ho p­a­guem car. No tota la culpa és dels governs encara que els ciutadans sovint els culpem de tots els nostres mals. Si volem canviar la societat i viure millor, hem de corregir coses i la nostra manera de pensar ha de ser una altra. Hem de fer una reflexió seriosa. Tots hem d´aportar el nostre granet de sorra per aconseguir un món millor, més sociable i més habitable, menys queixar-nos i més col·laboració. Que així sia.
Bony any 2013 a tots els que llegiu aquestes ratlles.

Carta per al Sr. Bisbe de Girona, Francesc Pardo
TERESA PORTOLES HUERTAS. GIRONA.
Acabo d´assabentar-me de la seva operació i he quedat parada... No perquè estigui malalt, sinó per les energies que portava, ja que no m´imaginava això. Vostè és el nostre Pare Espiritual i, a més a més, feia de Pare, ja que és molt proper als feligresos i als que no ho són.
Té un carisma molt especial, és sensible i molt afable, es presentava a la parròquia per dir la Santa Missa quan menys ens ho esperàvem (no hi havia cap protocol). I qui diu la missa, te´l podries trobar en qualsevol reunió (sense previ avís).
Ha visitat malalts i sap el que representa el dolor, però no hem d´oblidar que Déu sap el perquè... Nosaltres podem entendre una mica... però Déu té una visió divina i nosaltres, humana, i no podem fer el pas de saltar-nos aquesta barrera i de voler saber més que Déu, podem acostar-nos a Ell però no podem ser com Ell. Hi ha molts feligresos que pensen com jo de tenir-lo com a Bisbe, i no es preocupi que resem per vostè, en nom de tots li donem les gràcies per ser tan proper a tots nosaltres.
La fe és un fonament molt fort (per suportar malalties, pèrdues econòmiques, penes, etc.), però no et dóna una teulada per protegir-te de la pluja.

Carta a Rajoy
Kim Durall. banyoles.
Avui sabem que l´espècie humana té pràcticament el 100% de gens iguals, amb iguals ambicions i aspiracions. De manera que tots podríem satisfer (amb bons dirigents, és clar!, i un sol bon Govern Central únic) tots els nostres anhels i desitjos. Govern únic que instal·laríem a Mallorca, com més ­lluny de Madrid, millor, perquè ningú digui.
Està comprovat que tothom, fins i tot els immigrants més ­es­tranys, detecten les mateixes ties bones. Així que, els prop del mig milió (500.000) de polítics del país: no ens serviu de gairebé res, ens enganyeu amb el conte que tots som diferents i necessitem controlar les ties d´autonomies diferents, els molt fal·laços mentiders! 
«El fet territorial-nacionalista» queda, per tant, «minimitzat», com tu molt bé dius, Rajoy, per retallar i simplificar. Els del Govern únic podrien, a més, ser tots catalans, si volguessin; si s´ho curressin per oposicions com els que més, i sense el fantasma de Mas. Així, l´al·lucinat que surti amb independentismes primitius d´abans dels Reis Catòlics, se li talla el coll i se li separa el cap del cos (sobre fotografia virtual, és clar!, per no ser massa desagradables, val?)
Només de l´estalvi de sous en polítics autonòmics i no autonòmics, que sempre l´emboliquen, com l´il·luminat d´en Mas i els seus camarades i altres expresidents del país, dels de «mà a l´esquena» per que l´altra no vegi el que «martingaleja» la primera, tenim un estalvi en minutes de llagostes i llagostins que tornem a redescobrir les Amèriques; però aquesta vegada en coet en lloc d´en vaixell d´espelmes: perquè descobrirem les Amèriques del planeta Mart! I si no, ja m´ho explicaràs!
Rajoy!: Planta cara a les verdaderes causes de la crisi!, que t´ho dic jo!: hi ha massa aprofitats en la vidassa política, i cal retallar el que, de veritat, convé retallar, sense ­obli­dar els Ajuntaments de 2.000 habitants o menys. No s´ha de retallar només paraules. Assabentat, o no assabentat?
Nosaltres, els professionals de carrera: arquitectes, biòlegs, metges, infermers?, abordem els problemes de base i no llencem paraules buides, com en Mas i tots els seus camarades. Els bons professionals busquem remeis tècnics eficaços. Comença, doncs, a ficar mà a fons també als banquers, que encara són més perillosos, perquè ens saquegen a tots els nostres diners! i són més llestos i Mas bandarres fins i tot que vosaltres

Enllaços recomanats: Premis cinema