La formació i la qualitat turística, el ministre de Turisme i el cas unió

Vet aquí quina anàlisi estratègica va fer el ministre sobre les debilitats del sector! Millor li hauria anat passar per alt aquest tema perquè va fer evident el seu desconeixement -sobretot històric- sobre el sector. I em va fer recordar una sorprenent situació docent mai viscuda abans, quan fa un mes una estudiant d'un màster de Promoció Turística es va queixar que una part del temps es dediqués a l'anàlisi d'una selecció d'exemples històrics d'espots de publicitat televisiva turística que al seu dia van ser distingits amb premis. Com si del passat no es pogués aprendre res. Tornant al ministre, desconeix el bon nivell de formació turística que a diferents parts d'Espanya han rebut primer els tècnics d'empreses turístiques (TET), després els tècnics d'empreses i activitats turístiques (TEAT), més recentment els diplomats en turisme i, des de fa poc, els graduats amb titulació adaptada a criteris Bolonya. I, pel que fa a universitats i escoles de negoci, desconeix que la formació -i bona- va començar fa més de trenta anys, com explico més endavant.

Abans, però, faig una mena de parèntesi, en base al peculiar diagnòstic del ministre sobre la "millorable" qualitat en els serveis turístics, en la qual intervé la formació més bàsica, la FP i l'ocupacional. I aquesta última -ocupacional- s'ha caracteritzat des de fa vint anys per les irregularitats en el comportament de personatges amb poder polític, i també per la complicitat entre patronal, sindicats i alguns xiringuitos de formació.

Exemples, a casa nostra? Cas Cogul/Turisme de Catalunya, cas Servitge i cas Pallerols. En tots ells es van distreure diners teòricament destinats a formació. I això ho hauria de saber i de tenir present un ministre que forma part d'un govern al qual cal atribuir la concessió d'un indult a l'alt càrrec d'un dels "casos" esmentats. I també hauria d'estar informat sobre el recent desenllaç del cas Unió -i no només Pallerols com encertadament l'ha qualificat el director d'aquest Diari- amb un pacte atípic fiscalia-advocats gràcies al qual els dirigents d'UDC s'han lliurat d'haver de passar pels tribunals i d'explicar com uns diners de la conselleria destinats a fer formació van ser utilitzats a través del semiperdonat ?senyor Pallerols per pagar materials i nòmines de personal del partit. El ministre de Turisme hauria de conèixer "situacions" d'aquesta mena que han anat en detriment de millorar la formació i d'assolir més qualitat. A les de casa nostra, totes tres amb polítics d'Unió, cal afegir les molt nombroses a les illes Balears, protagonitzades per polítics d'un altre partit també anomenat Unió -Unió Mallorquina- alguns dels quals han estat empresonats, tot sigui dit. Finalment, el ministre podria haver contribuït a millorar la qualitat en els serveis turístics, per exemple els de l'Administració General de l'Estat, triant amb criteris de possessió de formació turística alguns alts càrrecs del seu departament, els nomenaments dels quals semblen més propers al nepotisme que a la formació específica de les persones designades.

Amb nomenaments polítics qualificables de "nepotistes", amb indults i suspensions de penes a condemnats per corrupció i amb pactes entre fiscalia i advocats difícilment millorarà la formació turística i la qualitat dels serveis turístics.

I abans d'acabar afegeixo quelcom més sobre les seves opinions "tenemos que mejorar mucho también en lo que es la formación" i "distintas universidades y escuelas en España están dando pasos, importantes, en esta materia". El ministre -faig una adaptació d'un concepte típic de les enquestes- no sap... però contesta. I descobreix el Mediterrani! Ara resulta que algunes universitats i escoles "están dando pasos" en formació. Quin desconeixement! Si fins i tot a Valladolid -a més de moltes destinacions turístiques de sol i platja- hi ha una llarga tradició de més de 45 anys de bona formació turística per les escoles de turisme pioneres. I com si a Madrid i Barcelona no hagués començat -fa més de trenta anys- a haver formació de postgrau en gestió turística. D'aquesta, la pionera va ser, l'any 1980, la Universidad Politécnica de Madrid, que a petició de l'Asociación Española de Directores de Hotel va crear el seu Curso Superior de Gerencia y Dirección Hotelera. I poc després va ser EADA, a Barcelona, la primera escola de negocis, amb el seu curs Gestión Gerencial Hotelera, del qual vaig ser professor i després director acadèmic durant tres anys. Aquells cursos van ser precursors, en aquell temps, del que avui són màsters. I el ministre tracta sovint amb empresaris i directius del sector que van obtenir la seva formació i titulació a les aules de Madrid, en el primer cas, i de Barcelona, Collbató y Glion en el segon. A EADA, a més, organitzàrem jornades i seminaris tan formatius com innovadors -als anys vuitanta- com els dedicats a l'ús del leasing per empreses hoteleres, la segmentació i gestió de marques al sector hoteler -quan només hi havia grups multi-marques com Accor i Choice- o el Uniform System of Accounts, l'adopció del qual era una necessitat per les primeres empreses turístiques d'aquí que van fer expansió a l'estranger.

Un xic irònicament acabo amb el meu diagnòstic sobre el ministre de Turisme: presenta una "debilitat" en el coneixement que cal esperar tingui un ministre del sector, per la qual cosa té necessitat de millorar, i molt, la seva formació -i també la seva informació- sobre la formació turística i sobre la qualitat en els serveis turístics.