RESUM DIARI

NECESSITEM LA UNITAT

 
NECESSITEM LA UNITAT
NECESSITEM LA UNITAT  

"Resulta interessant de remarcar que, tant les propostes d'Iniciativa com les de la CUP, inclouen una referència als Països Catalans, amb els quals defensen que compartim moltes coses"

JORDI BERRIO les relacions humanes es fan a partir d'una lògica particular que podem considerar que està basada en el que correntment s'anomena "sentit comú" i que aquí es podria considerar que consisteix a saber veure què és el convenient a cada moment. Els afers polítics de la societat entren de ple en aquesta manera d'entendre la realitat i de resoldre els problemes que s'hi plantegen. De vegades, cal deixar aparcades qüestions importants, tot esperant que se'n resolguin unes altres de més generals. El domini dels ritmes i el saber ser oportú resulten fonamentals en els afers que es presenten quotidianament. Això vol dir que, un dels elements d'una bona actuació consisteix a saber destriar el que convé en una conjuntura determinada del que és més important.
Partint d'aquestes afirmacions, voldria deixar clar que en la pràctica política el temps és fonamental. Els bons polítics són aquells que saben quan toca parlar i quan no; quan és l'hora de dir el que s'ha de dir o que convé dir. I aquestes raons valen per als polítics que actuen i també per al poble que els ha de donar suport. Uns i altres seria bo que ens preguntéssim quins són els temes essencials del moment present i quins convé ajornar per quan sigui convenient de tractar-los. Proposo aquestes idees generals per tal d'interpretar i valorar la circumstàncies, els problemes, les crítiques que estan apareixen en aquest moment tan dramàticament important per al poble de Catalunya.
Els convergents en el govern i els republicans que els fan de suport han elaborat una declaració de sobirania que proposaran en el pròxim ple del Parlament perquè sigui aprovada. Aquests partits estan essent conseqüents amb els compromisos que van adquirir amb els seus programes electorals. Immediatament, s'hi han manifestat en contra els socialistes, seguint les consignes dels seus amos de Madrid. Però, en les darreres hores han anat encara més enllà, anunciant el senyor ?Navarro que crearien un bloc en contra de la independència si finalment es fa la consulta i que considera que el Consell Nacional per a la independència és un frau democràtic. Seria bo que el senyor Navarro ens expliqués quina idea té de la democràcia si és que en té alguna. Es tracta d'una reacció que, malauradament ja era d'esperar, atesa la deriva cap al buit que ha fet darrerament aquesta formació política. I és una llàstima, perquè necessitaríem un PSC de veritat, per la influència que sempre havia tingut entre els cercles dels antics immigrants, que es concentren sobretot en les àrees metropolitanes de les nostres ciutats i especialment en la de Barcelona.
En canvi, la posició d'Iniciativa és matisadament favorable a una part del document dels dos partits que lideren el procés, però tot i això, presentaran la seva pròpia proposta sobiranista. Estan d'acord amb el referèndum, per bé que no el volen lligar a la creació d'un estat propi. Encara que la seva ideologia pugui ser divergent de la que proposa la independència clara i neta, en l'etapa inicial, que reclama el dret a decidir, va en la mateixa direcció que la que defensen Convergència i Esquerra Republicana. Pel que fa a la CUP, manifesten de forma radical el seu independentisme, però reclamen més protagonisme popular i l'exercici de la desobediència civil. Resulta interessant de remarcar, que tant les propostes d'Iniciativa les de la CUP inclouen una referència als Països Catalans, amb els quals defensen que compartim moltes coses i principalment la llengua. Comptat i debatut, sembla que hi pot haver un acord final.
És natural que els diferents partits mantinguin posicions ideològiques i tàctiques particulars, però sembla que ara no és l'hora de fer crítiques, ni d'actuar segons una lògica partidista, sinó de deixar de banda les preferències pròpies i de formar un front comú. Ara no toca de parlar de dretes i d'esquerres ni de fer crides en contra de les privatitzacions. Ja hi haurà temps per a fer tot això, quan el problema de la sobirania de Catalunya s'hagi resolt. Ara és l'hora de la unitat. Ara és l'hora de defensar el País.
Molts ciutadans innocents que es mantenen distanciats del sistema, s'escandalitzen pels casos que es denuncien de finançament il·legal dels partits, de comptes als paradisos fiscals i de tota mena d'acusacions adreçades al sistema polític català. No els sembla estrany que tot això aparegui a partir del moment que el procés sobiranista s'ha accelerat? De primer van denunciar el president Mas i el seu pare, després la família Pujol; finalment reapareix, després d'anys d'estar hivernat, el procés en contra d'Unió Democràtica i del seu dirigent Duran i Lleida. No sé quin fons de veritat hi ha en tot això, però diria, manllevant una frase del president Pujol, "ara no toca". Quan arribi el moment adient, ja depurarem la nostra vida pública.
Correm el perill que, a causa de les divergències que hi ha a la nostra societat, i particularment entre els partits polítics, és malmeni un procés que és del tot fonamental que es resolgui positivament. Per tornar a situar la nau en el rumb correcte, serà del tot necessari que la societat civil, tal com va fer l'Onze de setembre, torni a posar les coses al seu lloc. La situació en la qual estem immersos, i així ha de ser, ha sorgit de les bases populars de la nostra societat, i el resultat final dependrà de la seva solidesa i coherència. Naturalment, els polítics han de jugar el seu paper, que no és altre que el de portar a terme el mandat que se'ls ha fet.

Enllaços recomanats: Premis cinema