Alí Duran i Babà Pujol

 
Alí Duran i Babà Pujol
Alí Duran i Babà Pujol  

JOSEP C. VERGÉS La cova d'Alí Babà no té res a envejar a la Generalitat de Catalunya quan estava en mans de Jordi Pujol sènior i Duran, així que veiem dues cares de la mateixa moneda. Comencem per la cara de Duran i acabarem amb la creu, si no és també la mateixa cara, de Jordi Pujol sènior, després de la vergonyosa sentència tercermundista del Cas Pallerols o Treball, el darrer dels casos jutjats de corrupció de tots els homes, i dones, de Duran.
Abans però el meu reconeixement a Josep Calloll i Eduard Cid, que destaparen la seva corrupció a gran escala. Calloll explica a Diari de Girona (12 gener): "Un bon dia de fa 16 anys em va venir a veure a la redacció del Diari de Girona un company i amic que em va explicar que tenia una bomba informativa. Feia poc que havíem començat a ficar el nas en el descontrol que existia al Departament de Treball i l'Eduard Cid portava sota el braç tota una exclusiva. Aquella que destaparia la caixa dels trons del Cas Treball. El periodista i locutor incansable havia localitzat els dos primers testimonis de l'afer. Aquells que van detectar la falsificació de les seves firmes en un caixer automàtic. Gràcies a ell moltes de les històries que s'han explicat durant aquests 16 anys s'han pogut posar negre sobre blanc". Afegiré que al meu llibre Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya, del qual el Tribunal Suprem no ha tocat ni una sola coma, al pròleg dic que "Calloll, del Diari de Girona, mereix un Pulitzer, però no el tenim i la Creu de Sant Jordi està molt devaluada".
Quan jo vaig denunciar la corrupció d'Unió al fiscal anticorrupció, a petició del mateix Duran, el corrupte presumpte innocent va ser entrevistat per la famosa radiopredicadora Gemma Nierga, com explico al final del meu llibre: "Duran s'encarrega ell sol d'embolicar la troca. Les responsabilitats totes eren d'altres, però afirma que si troben un sol euro desviat que li demanin explicacions. La Gemma naturalment vol saber si dimitirà. El líder cristià, cada vegada més nerviós, diu que primer que ho demostrin i els responsables dimitiran. Embolicant-se més comença una enrevessada explicació de mal pagador, molt dolgut contra una persona que es passeja per les ràdios amb un recull de premsa. -Vol dir el Sr. Vergés? demana la Gemma. - No vull parlar d'aquest senyor -crida enfurismat- que vosaltres els periodistes feu més cas d'una persona que no té cap càrrec ni cap prova! -M'està criticant la meva feina Sr. Duran? La setmana passada va ser aquí el Sr. Vergés al meu programa. - Els periodistes se us ha de renyar perquè no treballeu bé! - Sr. Duran no s'aixequi de la cadira i m'amenaci amb els braços enlaire! Duran Lleida seu i durant cinc minuts parla sobre el seu catalanisme light i la successió (sóc jove). Torna la veu melosa del polític professional de l'oasi. Però els primers 20 minuts han estat nixonians".
Refugiat a Xile fins que passi la tempesta de la conxorxa penal Duran, segueix culpant els altres i mostra que va mentir en prometre que dimitiria si la justícia trobava que Unió havia robat els diners dels aturats. Tots els partits, des d'Esquerra a la CUP, exigeixen la seva dimissió. En canvi Pujol, emmerdat en el seu propi femer junt amb la seva nombrosa i avui multimilionària família, fa una defensa irresponsable de Duran, felicitant-lo per no dimitir després de la condemna per corrupció: "Si cada cop que hi ha un problema en un partit ha de dimitir el president, començant per Felipe González i seguint per Aznar, hi hauria un gran daltabaix de presidents. Mai he dubtat de la seva qualitat política i personal. Tinc molta confiança en ell". Pujol li ha trucat a Xile per posar-se a les seves ordres: "Pot comptar amb mi, tot i que segurament no podré fer res". El president de Catalunya per 23 anys defensa que el partit del seu soci robés als aturats i contribuents catalans i a Europa. No cal tenir paraula i no cal responsabilitat política a la cova de CiU d'Alí Duran i Babà Pujol.

Enllaços recomanats: Premis cinema