Ahir vam tenir notícia d'un xoc de trens curiosíssim. El va propiciar una dona de la neteja d'Estocolm, que va robar un comboi de rodalies fora de servei. Emocionada amb la joguina nova, la senyora no va frenar a temps i es va encastar contra un bloc de pisos.

No sé si la notícia causarà inquietud entre els usuaris habituals del TGV figuerenc, com el conseller Santi Vila. A mi, per si de cas, abans de seure me n'aniria a veure qui hi ha a la cabina. Sobretot des que, l'altre dia, una colla de viatgers va patir una frenada violenta cap a la Sagrera, acció que en va enviar a uns quants per terra i els va deixar ben masegats.

Quan condueixes un vehicle, no s'hi val a badar. Si bades, pots arribar a Amèrica tot convençut que acabes d'arribar a les Índies. Una mica com li ha passat a una dona belga que volia anar al centre de Brussel·les i ha anat a petar a Zagreb. La senyora va engegar el GPS del cotxe i, seguint les instruccions de la veueta empalagosa, es va passar dos dies al volant. Com que anava distreta amb les seves coses, no es va adonar de l'error. Ja passa, jaÉ

L'anècdota m'ha recordat la facècia d'un empordanès ja desaparegut. Un vespre, aquest bon home va arribar en tren de Barcelona. Tan bon punt va trepitjar l'andana de Figueres, es va adonar que li faltava alguna cosa. I tant! Distret amb les seves cabòries, s'havia deixat el fill a Sants. Va haver d'agafar el cotxe i tornar enrere per buscar-lo. Els automòbils, per sort de la criatura, encara no tenien GPS, si no potser l'haurien anat a recollir a Zagreb.