És un procés escrupolosament democràtic i emotiu. Un dels moments constituents de l'estat naixent serà dimecres vinent, 23 de gener, quan el Parlament aprovi la Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya. Sembla que el text definirà inequívocament Catalunya com a "subjecte amb drets polítics i jurídics". Fóra bo que la CUP i ICV-EUiA avaluessin la transcendència històrica de sortir a la foto amb CiU i ERC. El PSC, en caiguda a plom, fa equilibris per no sortir a l'altra foto, la del PP i Ciudadanos. El PSC hauria de fer una aposta valenta i inequívoca pel dret a decidir, sense supeditacions al PSOE. No és el referèndum allò veritablement important? Sí. I la prova és que Espanya el vol evitar com sigui. Saben que un referèndum és un reconeixement explícit de sobirania, un canvi d'estatus polític i jurídic. No deixa de sorprendre la cara de peix bullit que fan els representants del Govern espanyol i la seva reacció maldestra i sense recursos. Davant el gir històric sento vertigen, però també plenitud. No tinc por, al contrari, i la malenconia només m'assalta quan penso en els patriotes que ens han deixat i no ho podran veure.
