He llegit l'assaig de la sociòloga Eva Illouz, professora a la Universitat Hebrea de Jerusalem, sobre el dolor d'enamorar-se al nostre temps. El llibre, just ara traduït al francès Pourquoi l'amour fait mal ha constituït el gran esdeveniment de la rentrée parisenca. Des que el món és món, diu, l'enamorament ha fet patir i plorar aquells que es deixen endur pels efectes de la passió, tot i que l'amor és en l'aire que respiram, és la màquina que fa rodar la terra i que, més val haver-se enamorat i perdut, que no haver-se enamorat mai. En altres ocasions he citat Ramon Llull: "Penes que venien d'amor, més nobles que robí, etc..."
Aquells que alguna vegada han estat enamorats en coneixen els símptomes: el pols batega més de pressa i augmenta la secreció d'adrenalina. Són els infortunis de l'amor romàntic. Es diu que, si controlam les imatges mentals d'un enamorat que observa la fotografia de l'enamorada, aquestes s'assemblen a les de les persones excitades per la cocaïna. El dolor que produeix l'enamorament es projecta en formes diverses: ploram a l'hora de la ruptura, ens angoixa la solitud, no suportam el sentiment de fracàs, tendim al plor.
Illouz escriu que hem deixat l'experiència del patiment amorós a mans de la psicologia, que hem donat explicacions exclusivament psicològiques al mal d'amor. I hem alimentat la idea que la culpa del fracàs correspon a l'individu. Llavors, en tractar d'estudiar els efectes de l'amor en la societat capitalista contemporània, proposa canviar de camp: els problemes que prenem per individuals "afirma" en realitat tenen una dimensió social que inquieta. Estableix, doncs, una perspectiva sociològica del patiment amorós. I acaba per dir que en els fracassos de les nostres vides s'hi projecten els fracassos de les nostres institucions socials i polítiques.Es refereix a la gran transformació de l'ecologia amorosa que s'ha produït en la postmodernitat. La crisi contemporània de les relacions amoroses és la conseqüència d'una gran transformació social, induïda pels canvis quant a les relacions sexuals i els seus efectes indirectes: la multiplicació dels possibles partenaires, la metamorfosi amorosa que ha passat de la passió al càlcul racional, el rebuig del compromís, la incapacitat de tirar endavant un projecte en comú, l'avaluació permanent de l'altre, el paper que juguen l'amor i el sexe en la configuració del sentiment d'autoestima, les formes amb què cadascú fa valer el seu capital eròtic, la intervenció del sex-appeal en la construcció de la personalitat.
Ens referim al mal d'amor com a una malaltia que no desitjam. Els romàntics s'agradaven de sentir-se malalts d'enamorament i omplien la seva vida de fantasmes. Ara, tendim a l'estàndard. I, quant a les relacions sexuals, se sacrifica la intensitat a la quantitat. La sobreabundància paralitza l'entusiasme.
Eva Illouz suggereix algunes pistes a l'hora de trobar una alternativa que ens meni a reencantar la modernitat amorosa. No és fàcil. Insisteix sobretot en la necessitat d' inventar una ètica de la passió.
