EL DRET A DECIDIR SEGONS EL PSC

 
EL DRET A DECIDIR SEGONS EL PSC
EL DRET A DECIDIR SEGONS EL PSC  

XAVIER DOMÈNECH Això dels 107 diputats pel dret a decidir haurem de revisar-ho una mica, perquè potser no tots volen dir el mateix quan utilitzen aquesta frase i quan es pronuncien a favor de la consulta. La presentació de les respectives propostes de resolució parlamentària ha permès aclarir una mica les coses i marcar les diferències. És el cas dels socialistes, que preàmbuls a banda, dibuixen un dret a dedidir que no s'allunya gaire del dret (i deure) actuals a ratificar en referèndum les modificacions de l'Estatut d'Autonomia. Vegem-ho: el primer punt de la proposta de resolució diu que "els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions Catalunya-Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d'un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la que s'hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta". És a dir, que en la pràctica aquest "canvi substancial de relacions" l'hauria de posa en marxa el Parlament de Catalunya, portar-la a Madrid i aconseguir la conformitat de les Corts Espanyoles. Fins aquí, això és el que ja es preveu per a la reforma de l'Estatut. Si les Corts hi donen el vistiplau, llavors i només llavors es convocarà un referèndum perquè els catalans diguem si accepem o no la proposta. I això també és el que s'ha de fer amb la reforma de l'Estatut. Si les institucions catalana i espanyola no es posen d'acord, no hi ha proposta ni consulta, i ens quedem igual que estàvem. Però amb el procediment actual de reforma de l'Estatut, la part catalana també pot aturar el procés si les Corts canvien gaire el projecte. En resum, que el dret a decidir tal com es dibuixa en la proposta socialista de resolució per al ple del dia 23 deixa el fons de l'afer si fa no fa com estava: la ciutadania catalana pot dir que si o que no a allò que les institucions espanyoles hagin prèviament acceptat. Un plantejament que es troba a anys llum de la filosofia d'ERC i fins i tot de Convergència, per als quals la consulta és sobretot una arma de legitimitat per anar a Madrid (i a Bru?ssel·?les, i a on faci falta) a reclamar aquest acord entre institucions. Per això es fa difícil pensar que es trobarà un text que satisfaci els 107 diputats suposadament a favor del dret a decidir: no estan parlant del mateix. Si es posen d'acord serà a base d'ambiguitats que retardin la topada.

Enllaços recomanats: Premis cinema