El primer ple ordinari del nou Parlament ja té damunt la taula quatre propostes de resolució: la que deriva de l'esborrany de Declaració de Sobirania elaborat per CiU i ERC, un cop rectificada, i les alternatives que han presentat PSC, ICV-EUiA i CUP. Té a més a més una proposta del PP que no parla del dret a decidir però sí dels problemes de finançament de l'autogovern. El Parlament català ja ha votat en quatre ocasions -la primera l'any 1989- sobre l'autodeterminació. És positiu que els dos partits signants del pacte de legislatura, en el qual s'inclou la Declaració de Sobirania com un dels compromisos, hagin escoltat les veus que des de totes bandes els demanaven eliminar els obstacles que feien impossible ampliar l'abast de l'acord parlamentari. L'esment reiterat a l'objectiu de l'estat propi era una nosa que ja no s'hauria d'haver inclòs en la primera versió. Ara que aquest gest ha estat fet, caldrà veure quines altres passes d'aproximació es fan des de totes les bandes. Es té l'avantatge que tots els grups ja tenen els redactats dels altres grups, i tothom pot avaluar la dimensió de les distàncies. De les lectures potser deduiran que l'estat propi no era l'únic obstacle important. CiU-ERC i ICV-EUiA coincideixen a parlar del poble de Catalunya com a "subjecte polític i jurídic" dotat de sobirania. La CUP, que també parla de "sobirania", comença el seu text afirmant que la nació amb dret a l'autodeterminació són els Països Catalans, però admet que el Principat s'avanci. Sorprèn la referència als Països Catalans quan València i les Illes Balears tenen els seus propis Parlaments i la seva pròpia sobirania popular. El PSC reserva a la consulta el paper d'acceptar o rebutjar un acord previ entre les institucions catalanes i espanyoles: "El principi de legalitat en democràcia és una condició sine qua non", ha indicat. Falta una setmana per a la data en què el Parlament s'ha de pronunciar i les postures dels diferents partits catalans van quedant força clares. De moment, va quedant clar que quan es parla del dret a decidir no tothom pensa el mateix.
