Qui havia de dir que hauríem de generar una xarxa de 114 organitzacions per combatre els rumors que diàriament es fan circular, es generen i s'expandeixen a l'entorn dels teòrics beneficis que els immigrants reben en el nostre país, i que aquesta xarxa, que es va crear a Barcelona el 2010, ara sigui objecte de desig per part d'altres ciutats europees, llatinoamericanes i espanyoles, davant la dificultat de fer entendre als ciutadans que ni els immigrants s'enduen totes les beques i ajuts socials, ni els seus negocis tenen avantatges sobre la resta, ni els pocs habitatges de promoció pública són només per a ells, ni la sanitat pública està col·lapsada pels serveis que els presta. La realitat és que vivim en una constant superficialitat on cada vegada caiem més fàcilment en la frivolitat quan es tracta de posar damunt la taula temes complexos. Ens resulta més còmode simplificar que buscar solucions reals als problemes reals, posar etiquetes que aturar-nos a entendre quina és l'arrel de les situacions i submergir-nos en debats eterns mentre els dèficits persisteixen.
Ha calgut posar en marxa una complexa iniciativa, on cada vegada hi ha implicades més organitzacions per lluitar contra les percepcions negatives que fàcilment s'apoderen de la ciutadania, de tots plegats, quan es tracta d'entendre fenòmens com el de la immigració. Som així de ximples i de simples, fruit d'una cultura que ha tingut en el rumor una de les principals fonts d'informació, que ha convertit aquests rumors en veritat absoluta i que els ha justificat per les diferències i pel desconeixement. Ens és més fàcil carregar el mort dels nostres múltiples problemes a aquell que ens resulta estrany, que preguntar-nos quines són les causes reals d'aquests problemes. I això mateix ho traduïm en tots els àmbits de la societat, inclosa la política, on les quotes de frivolitat i de superficialitat superen amb escreix allò que acostuma a passar a peu de carrer.
