Cartes

 

Més sobre el "cas Torramadé"
JOSEP MARIA BOSCH. girona.
Sempre he considerat que, sobre aquest tipus de notícies, com menys se'n parli, millor. Però, ja que s'ha "obert el meló" del cas, en aquesta secció de cartes, jo també vull dir-hi la meva. Mai m'ha agradat de creure'm les notícies tal com les diuen els diferents mitjans i, per això, m'agrada aplicar-hi un esperit crític. Així, doncs, us proposo compartir amb mi, un estudi del que va poder passar en aquell fatídic dinar o sopar, al restaurant El Teatret. Jo li he donat moltes voltes i, només, he trobat tres possibilitats: a) Que no passés res. És difícil que fos així, ja que no s'hauria organitzat tant d'enrenou, tret del cas de que hi hagués (és probable que fos així), una història prèvia. De totes maneres... si no va passar res, no hi ha "cas Torreamadé". b) Que el Sr. Torramadé intentés, amb l'oposició de la Sra. Minerva, alguna actuació de les que socialment entenem com a impròpies o indecoroses, fora del matrimoni. Si així hagués estat, la resta de comensals els hagués separat i, fins i tot, si l'actuació hagués anat "in crescendo", haguessin avisat la Policia, per molt President de la Diputació que el Sr. Torramadé fos. Com que no va ésser així, tampoc hi ha "cas Torramadé". c) Que es produís o s'intentés una actuació de les abans esmentades, consentida per les dues parts. En aquest cas, la resta de comensals no ho veurien o mirarien cap a un altre costat; per entendre'ns, cap al restaurant Cúrcuma. Això sembla que és el que va passar, efectivament. Per tant, no hi ha "cas Torramadé" i si, en canvi, "cas Minerva" que, no sé si és casualitat, fou deessa de la Guerra i de les Arts (hem de suposar que bones i dolentes). Una reflexió final: al Codi Penal, he vist que treure o intentar treure diners en exercicis que tenen a veure amb el sexe, té un nom... i ben agut, per cert.

Foro Europa 2001
Bernat Serdà Bertran. President del Col·legi de Veterinaris de Girona.
El passat divendres dia 11 vaig assistir amb dos companys més, i com a acompanyants (amb molt de gust) del nostre president del Consejo General de Colegios Veterinarios de España, Juan José Badiola Díez, a un sopar a l'Hotel Gallery,  en el transcurs del qual se li lliurava la medalla d'or d'aquesta organització o associació Foro Europa 2001, dirigida i fundada per un tal senyor José Luis Salaverria. Tot això arran d'una carta-invitació (?) que aquest senyor  va remetre al domicili del senyor Badiola a Saragossa.
Però com sospitava, i així li vaig manifestar abans al nostre president, es tractava d'un pur i vulgar muntatge comercial. Es a dir:
S'organitza un sopar de gala amb unes 80 persones a l'hotel esmentat, previ pagament de 150 euros tant per part de l' homenatjat com per cada acompanyant. El menú que ens van donar no valia més de 50 €, a qualsevol bon restaurant de Barcelona o allà mateix.
Segueix un discurs de 30-40 minuts del seu director, per lluïment personal, sobre xifres i avaluacions de l'actual moment econòmic, acabat amb un personal posicionament contra la independència,  que en un sentit o altre estava totalment fora de lloc i moment.
Entrega d'una distinció de "ciudadano europeo"  i d'unes 10-12 "medalles d'or" (tot inventat per ell), a diferents professionals (i no dubto de la seva vàlua), elegits sense cap criteri o bases establertes, de forma totalment aleatòria, i desconeguts, almenys, pels vuit que estàvem a la taula. Única condició: respondre una de les diverses invitacions que es devien enviar, i portar acompanyants (com més millor, és clar).
Sempre hi ha una autèntica personalitat (aquesta sense pagar), que fan servir d'esquer. En aquesta ocasió va ser el professor Barraquer, per cert molt amable i cordial amb tothom, però que va venir acabat el sopar.
Al final vaig sol·licitar una memòria o programa d'activitats anuals, membres de junta, etc. al seu director. No tenien ni això, ni  junta ni res. Va tirar pilotes fora i l'única explicació és que van organitzant "foros" ( òbviament amb dinars o sopars) a diferents llocs.
Remeto als lectors a www. foroeuropa2001.com perquè se'n facin una idea i no es deixin enredar.

On és el seny?
Joan Boronat Lecha. blanes.
La construcció d'infrastructures de dubtosa necessitat, sumada a l'estratègia especulativa de la bombolla immobiliària, ha servit com a excusa per amagar un augment desproporcionat de la població, per tal de fer incrementar el consum; però també ha significat haver d'ampliar serveis públics. Ara hi ha molta gent sense feina, que requereix ajut social, mèdic i econòmic, i paguem les conseqüències amb retallades mal implantades. És incongruent que partits nacionals i internacionals, que se suposen d'esquerra i ecologistes, fomentin l'explotació de gent pobra feta venir de tot el món, i proposin, per solucionar la crisi, produir i consumir més. Això significa consum de recursos naturals, pol·lució i acumulació de residus de tota mena. Hem de produir i consumir només el necessari. Estic parlant de Catalunya, però podria tractar-se de qualsevol país d'Europa. Hi ha massa càrrecs polítics i amb sous excessius. Els rics no solucionaran aquesta crisi evadint impostos o fugint a països més benèvols a l'hora de recaptar-los; sinó acceptant que, qui més té, ha de pagar més. Equilibrem la contri?bució en la despesa social segons la renda de cada família; no és just que tots els jubilats hagin de pagar 1€, cobrin la pensió màxima o mínima; o que tots els universitaris hagin de pagar igual per les matrícules; o que rebin beques aquells amb bona situació econòmica familiar. Posem en pràctica l'austeritat individual, i pública; inculquem a les noves generacions i nous arribats l'assenyada filosofia de l'estalvi, que era una de les virtuts de les quals els catalans ens podíem sentir orgullosos. No he entès mai les persones que accepten segons quines feines, no per subsistir, sinó per aparentar ser més rics que el veí.

Enllaços recomanats: Premis cinema