La mesura cautelar adoptada pel Tribunal Constitucional de suspendre les taxes de l'euro per recepta, les judicials i l'impost sobre els dipòsits bancaris obre un nou debat sobre el finançament autonòmic. El zel mostrat pel Govern central contrasta amb les llunyanes peticions de corresponsabilitat fiscal i amb la inflexibilitat que mostra en el compliment dels dèficits exigits. No va ser fins a l'any 1993 que es van començar a adoptar mesures per a la corresponsabilitat fiscal de les Comunitats Autònomes perquè aquestes participessin activament en l'obtenció d'ingressos públics i, més concretament, en el repartiment de les fonts tributàries. Fins aleshores, l'Estat central recaptava i transferia els diners a les autonomies. Josep Maria Duran Cabré, professor d'Economia i Hisenda Pública a la Universitat de Barcelona, va escriure el 2007 el següent: "Que el que es pagui a cada comunitat autònoma pugui ser diferent no ha de sorprendre ni escandalitzar ningú. Succeeix en l'àmbit municipal i, per tant, pot succeir amb més motiu en l'autonòmic. També els serveis públics de cada Comunitat seran diferents". La mateixa Constitució diu a l'article 156.1 que "les Comunitsts Autònomes gaudiran d'autonomia financera per al desenvolupament i ?exe?cució de les seves competències". I a l'apartat b de l'article 157.1 recull que "els recursos de les CCAA estan constituïts pels seus propis impostos, taxes i constribucions especials". Tot és discutible i també ho és quines taxes pot crear o aplicar cada govern autonòmic. Ara bé, si s'ha d'exercir la corresponsabilitat fiscal i s'ha de reduir el dèficit, és evident que han de poder disposar de mecanismes recaptatoris. Una altra cosa és si les taxes suspeses són socialment justes -tant la de l'euro per recepta com les judicials havien rebut dures crítiques-, però en aquest debat també hi entraria l'augment de l'IVA imposat pel Govern central. Fa la impressió que es tracta més d'una baralla política que d'una defensa de drets socials. Són els ciutadans els que finalment han de decidir si els seus governs són justos i equitatius.