Els unionistes sostenen que els catalans som espanyols. Això es basa en un criteri polític, però no en cap dada objectiva. Seríem espanyols -igual que els gallecs i els bascos- si Espanya fos el que era a l'edat Mitjana- i ja des dels romans (Hispania), un concepte geogràfic sinònim de península Ibèrica. Però els castellans, ja a partir del segle XVI, comencen a utilitzar el terme d'Espanya i d'espanyol com sinònim exclusiu i excloent de castellà. Covarrubias, al seu diccionari de principis del XVII, ja ho deixa establert: l'única llengua "espanyola" és la castellana.

Això no vol dir, és clar, que de forma ben legítima hi hagi ciutadans d'una fidelitat doble, espanyola i catalana. Però això, a dreta llei, només es pot aplicar als emigrants, no als catalans d'arrel o ja naturalitzats des de fa alguna generació.

Del que el 21 d'octubre de 2012 l'historiador Fernando García de Cortázar va publicar al diari ABC, "50 fites destacables de la nostra història", referint-se evidentment a la història de la nació espanyola, esmentem la que ens parla del naixement del que els nacionalistes espanyols (del PP i del PSOE-PSC) anomenen "lengua común". Un concepte que el lingüista espanyol -però demòcrata-Josep Luis Moreno, de la Universidad Complutense, ha negat i ha titllat de totalitari.

En aquesta ocasió aquest historiador ens explica quines són les primeres paraules escrites en castellà ("espanyol") en forma d'unes notes escrites en aquest idioma en un document en llatí, en un moment pels volts de l'any 1000. Segons ell, les paraules disperses a manera d'aclariment en un text escrit en un idioma que el lector de llavors comprenia poc "pueden presumir de ser la primera página de la literatura espanyola".

Com tants i tants historiadors i intel·lectuals espanyols fan, García de Cortázar oblida que en aquest mateix text hi apareixen també paraules escrites en euskera que són, igualment, les primeres conegudes escrites en aquest idioma.

Segons aquest historiador, l'única literatura espanyola és l'escrita en llengua castellana. A part de l'oblit esmentat, no fa cap esment ni a les Homilies d'Organyà, primer text complet conegut escrit en català, ni cap esment al primer text que es conegui en llengua gallega o lleonesa. No li interessen pas. Per a ell, doncs, les literatures escrites en altres idiomes no són espanyoles. Aleshores, és clar, són estrangeres.

Aquí veiem una nova contradicció dels nacionalistes espanyols. Si, segons ells, catalans, gallecs i bascos som tan espanyols com els castellans, per què els nostres idiomes no? Per què només és l'espanyol l'idioma castellà ?