L'AVE -finalment es diu AVE, Alta Velocidad Española, no pas TAV, ni TGV ni cap altra cosa- ja fa un parell de setmanes que circula i, segons dades fresques de la companyia operadora Renfe, en una setmana gai?rebé 18.000 passatgers l'han utilitzat, la gran majoria dels quals, poc més de 14.000, per a trajectes de mitja distància en el que seria la versió més d'estar per casa, batejada amb el nom d'Avant.
No obstant això, a través de portaveus institucionals i de representants de l'establishment de sempre, Girona s'ha mostrat ofesa perquè els trens bala no arriben en les condicions en què la ciutat hauria volgut. Han fet ús del dret a l'enrabiada perquè en el seu moment un tal Francisco Álvarez-Cascos, quan era ministre de Foment pels volts del 2001, època en què Catalunya i Espanya eren xauxa, els ho va prometre tot i més: AVE soterrat, tren convencional soterrat, viaducte a terra i, de retruc, plusvàlues urbanístiques milionàries. I és clar, ara resulta que només l'alta velocitat va per sota, que el viaducte es quedarà una bona temporada on és en la seva condició de plataforma de pas per a trens que no corren tant i que de reurbanització, res de res. Coitus interruptus, vaja: tenim AVE però Espanya ens ha fotut una altra vegada perquè ens tenen una mania que no se l'acaben.
No, la Girona metròpoli (?) no va pecar d'ambiciosa creient-se les promeses d'un PP que l'únic que buscava llavors era una mica més d'afecte electoral: va pecar de poc realista en pensar que aquell projecte mastodòntic que li remouria les entranyes i li canviaria la fisonomia un dia aniria a missa. Per un temps, la Immortal, amb menys de 100.000 habitants, es va creure el centre del món, allà on tot era possible. Però la realitat és implacable i ens ensenya que de centres del món n'hi ha ben pocs i els tenim molt lluny d'aquí. Tal com està el pati, més val posar-hi bona cara i seguir un bon consell d'en Woody Allen: agafar l'AVE i córrer.
