"Supero la malaltia, guanyo el Tour set vegades. Tinc un matrimoni feliç, fills. És només la història perfecta, mítica. I no era cert". Aquestes paraules de Lance Armstrong a la periodista Oprah Winfrey del canal nord-americà OWN resumeixen la falsedat d'un dels grans mites de la història del ciclisme i de l'esport en general. Tot era una farsa. Després d'anys de mentides i de fer-se l'ofès, Armstrong ha reconegut que va prendre substàncies prohibides per millorar el seu rendiment, entre les quals hi havia EPO, cortisona, testosterona i l'hormona del creixement humà. També va admetre que s'havia fet transfusions de sang per millorar el seu rendiment a la bicicleta. I a la pregunta de si era humanament possible guanyar set vegades el Tour de França sense dopatge, va ser taxatiu: "No". Va guanyar tots els Tours dopant-se. La caiguda d'una de les grans icones de l'esport és notícia mundial, però molt especialment a Girona. Efectivament, com ja havien denunciat alguns dels seus companys, la casa del carrer de la Força on va residir durant uns cinc anys era un gran centre de dopatge. Lance Armstrong és l'últim dels corredors que van liderar el ciclisme mundial durant una dècada que confessa haver utilitzat substàncies prohibides. La majoria d'ells tenien la seva residència a Girona: Tyler Hamilton, Floyd Landis, George Hincapie, Levi Leipheimer, David Millar, etcètera. Les gestes ciclistes de tantes tardes de juliol queden esborrades de sobte. Com si mai no haguessin existit, desapareixeran del palmarès del Tour de França. Una de les grans preguntes que cal formular és com és possible que Armstrong, i també d'altres ciclistes, superessin els nombrosos controls antidopatge a què es van sotemtre al llarg de la seva carrera sense que mai no es detectés cap símptoma. Tot plegat és un engany a gran escala que compta no només ambs els ciclistes implicats, sinó també amb múltiples col·laboradors: directors d'equip, patrocinadors, metges, personal auxiliar, etcètera. La lluita contra el dopatge té encara molta feina per endavant si les autoritats esportives volen evitar que, a partir d'ara, els dubtes planin sobre els èxits de tots els grans esportistes.