El totpoderós Estat ?espa??nyol ha tingut la barra de portar a judici la primera autoritat de Girona, per haver llogat un tren. Per fer un trajecte de cent quilòmetres. És el "colmo!" Dit en català normatiu, el súmmum dels despropòsits. Ho hem vist i ens n'hem fem creus. Que per llogar un tren de Girona a Barcelona s'hagi de demanar permís a Madrid. N'hi ha per llogar-hi cadires! Els nois de Canet de Mar que formaven la Trinca, ho traduïen amb encertada hilaritat: "Hay para alquilar sillas."
Aquest intervencionisme de Madrid és digne d'un Esperpento de Valle-Inclán. Amb el gavadal de problemes, problemets i problemassos amb què s'enfronta l'Estat espanyol sembla que la gran preocupació del partit governamental és el control de ?llo?guer de trens. És ben bé el que deia l'àvia Agneta: "Qui no té feina, el gat pentina".
I és que la "burrocràcia" espanyola té tan endins de la seva ànima les actituds dictatorials del franquisme que, fins i tot en termes tan innocus com el lloguer d'un tren, es permet calcigar la indefensa Generalitat. Oh! És que el tren feia tuf autonòmic. No era pas un tren qualsevol. Ah! Estan tan obcecats per la lletra de la Constitución (que no és pas l'esperit dels pares que la constituïren) que són capaços d'impugnar qualsevol lilaina que tingui per a ells "tuf autonòmic."
Que és, doncs, per Madrid, l'autonomia de Catalunya? Ateses les circumstàncies, la pregunta només té una resposta: L'autonomia de Catalunya és per Madrid com un tumor maligne. El mal és que no el volen extirpar. Ni fan, ni deixen fer. I tan fàcil com seria. Us en voleu anar? Aneu-vos-en!
Ca barret! Som dependents d'Espanya, amics meus. En tot i per tot, que és el mateix que dir llogaters. I com a llogaters no tenim dret a res. Ah sí, això sí. Pagar puntualment el lloguer. Com deia l'àvia Agneta: "qui té el cul llogat, no seu quan vol".
