Ara fa pocs dies arribava a les comarques gironines el tren d'alta velocitat (AVE), en concloure les obres i les corresponents proves del tram Barcelona - Girona - Frontera francesa. I això malgrat els ?ne?guits, les crítiques, els despropòsits i fins i tot l'oposició d'alguns, sens dubte legítims, però al meu entendre poc fonamentats. Qui subscriu aquest article, des que ara farà un any va prendre possessió del càrrec de subdelegat del Govern, i en tant que representant de l'Administració de l'Estat a Girona, ha defensat en positiu des del primer dia (en diverses entrevistes als mitjans de comunicació gironins: premsa escrita, televisions locals...) que l'AVE arribaria com més tard durant el primer trimestre de 2013, tot advertint que ens havíem de donar un marge d'error de més o menys un o dos mesos per possibles demores, atesa la complexitat tècnica i l'elevat cost econòmic de l'obra, i més tenint en compte l'actual conjuntura econòmica i l'estat de les finances públiques.

Doncs bé, l'AVE no només ha arribat durant el primer trimestre de 2013, si no que ha arribat a principis del mes de gener de 2013, tot començant el nou any. I ha arribat, malgrat les crítiques desaforades d'alguns que, quan hom defensava aquesta possibilitat, corrien a desautoritzar l'Estat, els seus representants i fins i tot els seus portaveus més ben informats. Davant la imminent arribada, alguns han dit que arribava massa tard, amb més de vint anys de retard. Altres fins i tot es remunten a les acaballes del règim de Franco, per explicar el retard i justificar algunes mancances de la seva pròpia gestió. I tot, amb l'únic objectiu de censurar i criticar l'arribada definitiva de l'AVE, aposta sincera i directa -per cert i sense matisos- dels governs del Partit Popular, primer sota la presidència de José M. Aznar i ara de Mariano Rajoy. I davant aquests arguments els vull replicar que val més, com diu l'adagi popular, "tarde que nunca", i a més, que si arriba amb vint anys de retard potser alguns haurien de demanar explicacions als responsables polítics que, precisament ara fa vint anys, van donar prioritat a d'altres trams del tren d'alta velocitat en detriment del recentment inaugurat. Però, és clar, la memòria és selectiva i segons qui impulsi els projectes -i més si és un Govern d'Espanya i del Partit Popular- cal d'entrada desautoritzar-lo. Malgrat tot, ha arribat l'AVE a les comarques gironines...

Però deixem-nos de debats estèrils i que de ben segur poc interessen a la ciutadania. En les meves primeres entrevistes, vaig mostrar-me com un gran defensor de l'AVE, tot justificant que la seva arribada a Girona suposaria un important revulsiu per a l'actual conjuntura de crisi econòmica, en entendre que obre les portes a noves oportunitats de negoci, a més mobilitat de persones amb tot el que això implica, a nous reptes per a sectors econòmics puntals a les comarques gironines com el turisme, en connectar les quatre capitals de província catalanes -per cert, l'única Comunitat Autònoma que té totes les seves capitals de província connectades amb alta velocitat-... Però alhora advertia que aquestes noves possibilitats que se'ns obrien només serien plausibles i viables en funció del que la societat civil, els empresaris, les institucions gironines en definitiva, volguessin. Doncs bé, ara ha arribat l'hora de la veritat. Cal posar-se a treballar de veritat per cercar les possibilitats que ens obre l'arribada de l'alta velocitat. Cert que això s'ha de fer en un context econòmic poc propici, però comencen a existir i aflorar algunes idees i alguns projectes força interessants, que de ben segur donaran, amb una mica de paciència -com en tot projecte empresarial o de negoci- i amb molta insistència, els seus fruits. I això que dic no és un fals optimisme, com alguns podrien pensar, sinó que es un lúcid convenciment. Estic segur que moltes persones tenen present el que va suposar l'arribada de l'alta velocitat a d'altres ciutats, com Lleida, on la ciutat no només va impulsar importants transformacions -urbanístiques, comercials, turístiques, culturals...- sinó que a més es va posicionar com un eix interessant i clau en la xarxa de comunicacions nacional i va obrir la porta a noves realitats econòmiques. Ara més que mai, doncs, cal col·laborar plegats pel bé de les comarques gironines, encetant vies de comunicació institucionals alternatives i diferents a les tradicionals, parlant clarament d'opcions, oportunitats, projectes, idees... Només d'aquesta forma aconseguirem en part important superar l'actual crisi econòmica, generar ocupació i recuperar la plena confiança en les nostres possibilitats. Ha arribat l'AVE a les comarques gironines...

Finalment, voldria fer una darrera reflexió al voltant del tema que ens ocupa. Alguns responsables públics fa temps -i parlo fins i tot d'abans de l'inici de l'actual crisi econòmica- que pensem que calia assistir a un replantejament de les polítiques d'inversió pública en general, i en infraestructures en particular. Crec sincerament que l'època de les grans obres -no m'ha agradat mai usar l'expressió "obres faraòniques"-, costoses financerament i ?llar?gues en el seus procediments d'execució, està arribant a la seva fi.

L'actual crisi econòmica ha palesat la necessitat de reorientar les polítiques públiques -totes sense excepció- i les prioritats en inversió pública. Però sobretot, ha fet evident la necessitat d'invertir en allò que realment es necessita socialment i econòmicament, a enfortir la col·laboració sector públic - sector privat, a cloure les obres encetades i no acabades i a no projectar-ne més que després no es poden dur a terme o són de difícil conclusió, a ?exe?cutar-les pam a pam i a valorar allò que tenim en la seva justa mesura. I això és predicable per a totes les Administracions ?Públiques, fins i tot d'aquelles que es limiten a criticar el que fan les altres -encara que arribi tard- i no fan autocrítica del que han deixat de fer o també han fet amb retard.

Ens hem de felicitar, malgrat tot ha ?arribat l'AVE a les comarques gironines... amb perdó!!!