Cartes

joan enric carreras mercader. Bellcaire d´Empordà.

La gent del carrer cada dia estem més indignats per les notícies que quasi diàriament surten a la prensa amb noves «corrupteles» sobretot dels polítics i persones que poden «fotre mà a la caixa», però ¿algú ha sumat el que puja la cosa en els últims anys?, i també estic confós en saber qui controla la caixa perquè no hi fotin mà. Hi ha tants de diners sense que ningú els pugui controlar?... Avui mateix, el tema Barcenas i els 22 milions d´euros€ Cony, és que la quantitat fa por pels que encara pensem en pessetes, és que cal multiplicar-ho per 167,387, i no sé els anys que té, però sí el que li surt «per hora treballada» és una fortuna. I si hi afegim els Millet, Undangarin, Gurtel, Mallorca, Bankia, Valencia, i etc., etc. què€ Si ho suméssim tot podríem pagar els deutes del país, i encara ens en quedarien per anar uns dies de vacances, no? i la sanitat, educació i temes socials no tindrien les retallades, i tots estaríem més contents. Oi que sí? I diuen que ser polític és una vocació?... No em feu riure que se m´obre el tall. Però si des d´un petit alcalde fins a les màximes institucions està ple de xupòpters i, poc o molt, tots hi són per fer-se un, diguem sou... i es deixen insultar, i que els diguis de tot, i res, cap dimiteix... tots aguanten fins el que poden, no deixen la poltrona per res... Deu ser això la vocació?... N´anirem parlant...

Si ets en «Mas» i no saps on vas

Esteve Comas Vila. Vilobí d´Onyar.

Segons dades oficials, a Catalunya recollim de manera selectiva el 41% de les deixalles. En els últims anys estem reduint la generació de residus totals, amb 1,41kg per habitant i dia, dada que indica que el 59% restant, simplement «el llencem a les escombraries»....

De fet però, com totes les tasques «burocràtiques», una recollida selectiva correcta és lenta i laboriosa i sovint acaba com una causa arxivada en el record.

Abans d´atrevir-nos a seleccionar les deixalles de casa, és molt recomanable llicenciar-nos en medi ambient, i no està de més també, doctorar-nos en ciències de la paciència.

El cas és que com la dita popular de «tants caps, tants barrets», tants tipus de deixalles, tants cubells. Per tant, en el cas de voler seleccionar orgànic, rebuig, plàstic, paper i/o cartró, i vidre, ens calen cinc cubells, que normalment no tenim espai on col·locar-los, i que finalment, el dia que el propòsit acaba com una causa arxivada en el record, aquests també acaben reciclats a les escombraries.

L´Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha engegat recentment una campanya amb el lema «Separar bé, la nostra responsabilitat», entenc que amb aquest lema es refereixen a la de tots... Vegin per Internet, el 30 minuts del diumenge 13 de gener passat, i seguidament l´anunci de la campanya amb la cançó enganxifosa (Si ets en «Mas» i no saps on vas). Segurament deu haver arribat el moment d´arxivar la causa.

Potser arribarà el dia que incorporarem al mobiliari urbà un contenidor negre, amb un forat molt ample, i un adhesiu de l´estelada comprat als xinos, tort i mal enganxat, que una vegada ple ens permetrà una Catalunya lliure i neta.

Estudi de la història

Francesc A. Picas. la jonquera.

La joventut d´avui que vulgui conèixer la historia de la República, de la Guerra Civil i els fets de la Postguerra, la trobarà a la Memòria Històrica promulgada pel govern socialista i el Tripartit i també en articles diversos de periòdics i reportatges de la tele.

És propi que altres historiadors que no estan d´acord amb aquests relats, intentin informar de la història la joventut, sota altres conceptes. Especialment en referència a la revolució anarcomarxista implantada a Catalunya a partir del 20 de juliol de 1936, la qual originà una ferotge persecució religiosa, la usurpació de fàbriques i tallers pels Sindicats i la persecució de gent modesta acusada de ser de «dretes».

Tampoc la joventut d´avui no coneix Dolors Barti, una noia de 18 anys, figuerenca, que plantà cara al Comité roig quan intentà detenir mossèn Lluís de Macià. El Comitè de Figueres empresonà l´esbelta minyona, la portaren als afores de Vilafresser, intentaren violar-la, l´assassinaren i la deixaren difunta al cementiri.

Si ets pronom, on vas?

ABRAHAM SIMON-FERRE. SALT.

Després de la campanya publicitària per reciclar correctament, n´hauran de fer una altra per reciclar els pronoms. Sembla que el reciclatge i la gramàtica són incompatibles. «Si ets envàs, al groc no vas» «Què n´han fet del pronom hi. L´han llençat a la fracció orgànica o directament a la deixalleria? I si hi llencem els responsables?