Una de les publicacions més rellevants del 2012 ha estat la nova edició d'una de les obres mestres de la literatura catalana del segle XX, El quadern gris, de Josep Pla. Aquesta esplèndida restauració del text, amb cinc mil canvis en relació amb la versió coneguda fins ara, és el fruit d'un estudi minuciós del professor Narcís Garolera, autor també de treballs fonamentals sobre Jacint VerdaguerJosep Maria de Sagarra. Aquest llibre de Josep Pla és una expressió formidable de literatura del jo, la que parteix de la pròpia experiència per fer-ne objecte de descripció i de reflexió. Tot i que els mitjans de comunicació i la crítica solen prestar més atenció a la novel·la, un gènere que acostuma a assolir les xifres més altes de difusió, dins la nostra literatura hi ha algunes fites excepcionals en el camp de la correspondència, com la mantinguda entre Joan Sales i Màrius TorresJoan Coromines, o de les memòries, com les de Josep Maria de Sagarra. Pla és un veritable gegant de la prosa no de ficció per la seva capacitat de copsar, d'interpretar i d'explicar la condició humana i el paisatge. Ara bé, l'autèntica dimensió de la literatura catalana, la que la situa entre les més sòlides del ?panorama europeu a l'edat mitjana i de nou des de fa més de cent anys, no es desprèn només dels grans clàssics, sinó del gruix considerable d'autors i obres de primeríssim nivell, que sovint queden injustament en penombra, perquè el nostre país sembla tenir dificultats per definir i compartir cànons complexos, que celebrin la diversitat, la qualitat i la riquesa del conjunt de la nostra producció literària. Ho hem vist darrerament amb dos llibres excel·lents de dos autors importants: Sense alè, de Josefa Contijoch, una obra impressionant, d'una poderosa energia, arrelada en la biografia de l'autora, on conflueixen versions contradictòries d'una mort violenta, i Sala de miralls, de Feliu Formosa, un dietari que reprèn el fil d'altres volums anàlegs precedents, El present vulnerable (1979), A contratemps (2005) i El somriure de l'atzar (2006). Amb aquest magnífic Sala de miralls el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2005 ens referma en la constatació de la contribució decisiva d'aquest gènere a la nostra vida cultural. Poeta amb una obra reconeguda i valorada unànimement, amb títols com Llibre de les meditacionsPer Puck, home de teatre clau al nostre país i traductor admirable de Brecht, Dürrenmatt, Goethe, Hesse, Hölderlin, Schiller..., Feliu Formosa és una de les nostres personalitats literàries més honestes i coherents. A Sala de miralls hi anem assaborint, com si fossin pinzellades de traç lent, lúcides consideracions d'un observador que mira endins del que l'envolta sense fer-ne judicis pretensiosos, des d'una profunda saviesa. Ens parla de literatura, de teatre, de música, de records , d'emocions, de projectes. Aprenguem-ne, gaudim-ne.