Cartes

21.01.2013 | 07:30

No ens ho mereixem
Francesc Buixeda Cabré. santa pau.
Espants, sobresalts i angoixa diària. No hi ha dia que no rebem notícies de corrupció del tipus que sigui, cobrant comissions i posant-se calés a la butxaca (els nostres, eh!). O posant-nos nous tributs, traient-ne d´altres (l´euro per recepta), és a dir, un descontrol total. Incompetència dels nostres governants. No en tenen mai prou, darrerament s´ha posat de moda, que tot i denunciar-ho a la justícia, als corruptes se´ls premia, amb llocs d´alta direcció o assessorament en empreses privades, públiques o mixtes, és a dir se´ls paga els serveis prestats. Els expresidents del Govern i de Comunitats, tampoc en tenen prou!, és clar, la voracitat política no els detura, i a més dels privilegis que per llei els pertoquen, són designats a d´altres càrrecs en estaments, fundacions i empreses, situant-se amb tres i quatre sous, i no pas simbòlics. I l´atur que continuï augmentant.
Com podem aguantar-ho, és impossible. Els ciutadans hem de fer sentir la nostra veu molt més alta que la manifestació del passat Onze de Setembre, ja no és tracta de decidir si hem d´independitzar-nos o no, s´ha de regenerar d´una vegada per totes la classe política, s´ha d´aprovar la llei de finançament i transparència dels partits, sindicats i patronal, així com la nova llei electoral. No es poden tirar endavant temes tan importants com el nou estat d´Europa, sense que les bases siguin ben fonamentades i netes. S´han oblidat de la situació de crisi que estem suportant i es dediquen a consensuar un document del dret a decidir, deixant totalment aparcat el nou pressupost de la Generalitat per al 2013 i el seu finançament, eina que hauria d´ajudar a sortir d´aquesta situació. Més tard o en paral·lel, si es vol, que segueixin l´altre tema.
Ciutadans, no ens quedem callats, fem-nos sentir ben alt arreu!

Prolongació Migdia
Enric Alsina Garcia. GIRONA.
Voldria demanar al responsable de l´Ajuntament de Girona la revisió de la neteja i conservació dels vorals del carrer Prolongació Migdia, sobretot en la zona que va de la rodona de Caldes de Montbui fins al Carrefour. L´estat de la vorera esquerra és lamentable, a causa de les obres iniciades en aquells solars, que varen netejar d´arbres i arbustos els marges; això ha degenerat en el fet que, permanentment hi hagi molt de fang a la vorera, lliscós i brut amb les humitats del matí i de les pluges. Els cotxets de la mainada i els carrets de la compra, arriben a les vivendes en un estat penós, per no parlar també del calçat dels vianants. Es tracta d´un problema que només poden evitar passant per l´altra banda o per la calçada dels vehicles. L´altra vorera no té aquests problemes de fang, però sí que hi ha una bona quantitat d´herbes que seria convenient netejar, per deixar-la transitable. Tenint en compte que suposo que els solars són de propietat privada, seria convenient exigir als propietaris que els netegin, i també, que prenguin mesures per evitar les esllavissades dels marges dels terrenys de l´esquerra de la via. Més amunt, i en la mateixa vorera esquerra, hi ha un edifici en construcció de fa mesos, que pràcticament no deixa pas als vianants; si no s´acaba la construcció, almenys seria bo que s´acabés la part de la vorera.

Maneres de fer
Manel Fortis.
Em van explicar una història que em va agradar. Diu així:
Dos amics van pel desert, discuteixen i un pica a l´altre. La víctima escriu a la sorra:
«El meu amic m´ha picat»
Van continuar caminant fins que van arribar a un oasi. Es van banyar, i el que havia rebut la bufetada, s´ofegava. El seu amic el va salvar. Quan es va recuperar, l´amic va escriure amb una pedra punxeguda, sobre una altra pedra:
«El meu amic m´ha salvat la vida».
L´altre li va preguntar per què quan l´havia picat ho havia escrit a la sorra i quan l´havia salvat ho feia sobre pedra i ell va contestar:
–Vull que les coses dolentes s´esborrin amb el temps, i que les bones quedin per sempre.
Jo explico, a vegades, que si anem a sopar a un restaurant i després expliquem als amics com ha anat d´una manera i s´entén d´una altra. M´explicaré.
–Hem anat a sopar a un restaurant molt bonic; el menjar, molt bo; el servei; molt agradable, ràpid; tot molt net. Potser una mica car.
El missatge que ha rebut el meu amic ha sigut: restaurant car.
Les coses dolentes pesen més que les bones.
Jo intento fer el contrari. Que les bones pesin, valorar-les, i minimitzar les dolentes.
Ens anirà més bé.

No oblidem la vocació
Àngela Ferrer i Mató. girona.
Crec que aquest mot és molt transcendent i no s´hi dóna la importància que té per viure feliç i ser efectiu en la tasca que es ­desenvolupi. A l´escola ja caldria fixar-se en les habilitats dels infants i també tenir molt en compte què és el que se´ls dóna millor i els agrada per tal d´escollir bé la seva futura professió. Pensem un moment com d´avorrit ha de ser dedicar-se vuit hores cada dia a una tasca que no agrada o fins i tot avorreixes, i com en conseqüència es fa malament el treball. No es pot escollir només per guanyar un sou millor, el que passarà és que fracassaràs rotundament. Hi ha professions que necessiten una vocació especial, tal seria el cas dels metges, infermeres, mestres, polítics, advocats... jo les inclouria totes. Si no t´agrada remenar tubs, endolls, aparells electrònics i t´hi dediques, faràs bé la teva tasca? No. Un jardiner que no estima la natura segur que és un desastre i així successivament. Si una persona es dedica a allò que estima i té aptituds per dur-ho a terme, viurà feliç i el que és molt important, farà bé la seva tasca. Un metge ha de ser molt humà i connectar amb els seus pacients, talment els i les infermers/res; un mestre ha d´estimar els seus alumnes i cercar que siguin feliços a la seva classe, fer-los venir ganes de saber coses, despertar curiositats, ensenyar-los a ser creatius, un advocat s´ha de posar a la pell dels seus clients i resoldre els casos amb justícia i buscant el bé dels que hi han confiat i així successivament. I els polítics? Han de servir el poble, buscar el seu benestar, ser generosos i no voler mai omplir-se les butxaques a costa dels que governa. Per desgràcia aquests últims sembla que són els que més fallen potser perquè el diner fàcil els fa caure en els paranys de l´abús de poder i benefici personal. Des d´aquesta carta voldria que es reflexionés molt sobre aquest mot «vocació» perquè tots els joves que s´estan formant i són el nostre futur no caiguin en el parany de buscar només el benestar material i no el total desenvolupament de les seves facultat

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema