Dilluns passat vaig quedar esgarrifat i esmaperdut quant veient el programa Àgora de TV3, vaig sentir dir per enèsima vegada a la senyora alcaldessa de la Jonquera, la Sra. Sònia Martínez que faria tot el possible per tancar el Club Paradís, que és un negoci d'hostaleria ubicat dintre de l'esmentat municipi, malgrat de que la mandatària municipal era plenament conscient que li seria molt difícil atès que l'establiment era perfectament legal per sentència judicial ferma.

Deixant a part la vessant moral pel que significa la pràctica de la considerada la més antiga de les professions, que és en la que es basa aquest negoci, perquè, com diria el President Pujol, "avui això no toca". És públic i notori que a les habitacions de l'esmentat establiment hoteler les seves clientes fixes hi exerceixen la prostitució sense cap mena de gatamoixeria -cal remarcar de forma totalment legal-, ateses aquestes circumstàncies resulta incomprensible que la primera autoritat municipal amenaci de fer tot el possible per tancar un establiment totalment legal, que està en possessió de tots els permisos exigibles per la normativa vigent a aquest tipus d'instal·lacions, que no són pocs, i que àdhuc en aquest cas, han rebut la benedicció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desprès de varis contenciosos i d'una llarga i feixuga tra?mi?ta?ció que es va iniciar l'any 2005 i no es va acabar fins al 2010. Al mateix temps que no és agosarat suposar que l'empresari està rigorosament al corrent del pagament de totes les taxes i impostos corresponents, fins i tot l'haurà de fer de recaptador de l'erroniament anomenada taxa turística, que hauran de pagar les seves clientes.

Si be és també ben cert que, tal com va dir recentment, parlant clar i català, a una emissora de ràdio gironina i reproduïdes per Diari de Girona l'empresari jonquerenc i president de la Federació d'Hostaleria de Girona, el Sr. Antoni Escudero, "la Jonquera s'ha convertit en poc temps en un riu de venedors ambulants de peces falsificades, camells, delinqüència amb molta prostitució al carrer, en un niu de màfies i està plena de locals i pisos francs de delinqüents", tot això, malgrat ser quelcom molt greu, no justifica, de cap de les maneres que en un pretès Estat Democràtic Social i de Dret en el qual ens diuen que vivim, es vulgui fer la vida impossible a un empresari que ha estat víctima de diversos greus atemptats terroristes i freqüentment d'amenaces, quan el que caldria esperar de les autoritats corresponents, i molt especialment de la seva alcaldessa, i d'acord amb el constitucional dret a la protecció física de les persones i de qualsevol activitat lícita, és no només que no li posin pals a les rodes, sinó que, atesa la seva qualitat de ciutadà i contribuent, les autoritats compleixin amb la seva inexcusable obligació de garantir-li l'exercici de la seva activitat industrial amb tota llibertat i plena seguretat no només per ell si no també per els seus empleats, els seus clients i el seu negoci. Resulta ruborós, per no dir quelcom més fort, que l'autoritat municipal que, junt amb els cossos policials de l'Estat, té per missió detenir els culpables de les amenaces i recents atemptats que ha sofert la propietat del "Paradís", per solucionar el problema pretengui foragitar la víctima i arruïnar el seu negoci de la Jonquera en lloc de protegir-la i donar-li empara. La Sra. Alcaldessa no entén que "el Paradís" i les seves hostes no són el problema, que el problema de la Jonquera són els delinqüents que estan envaint el seu poble i que convé que escombri si no vol que la seva població es converteixi en una autèntica ciutat sense llei. Ella pensa, sens dubte, que mor el gos s'haurà acabat la ràbia. I està equivocada. Molt equivocada.