La crisi ha estès la por entre els ciutadans. Molts assumien que s'havien arriscat massa fent una hipoteca. Era el discurs que interessava la banca, les empreses i als polítics. Però els arguments van caient pel seu propi pes. Després dels comptes a ?Suïssa de CiU, toca el torn al PP. El secretari del PP, qui suposadament repartia sobres en negre als membres de la direcció, tenia 22 milions d'euros en un compte a Ginebra. A aquest afer se sumen només a Catalunya els casos Treball, Unió, Turisme, les ITV, Palau, del 3%, Mercuri, Pretòria... A Espanya encara es poden incloure els casos Malaya, Palma Arena, Calvià, dels ERE, Fabra, Gürtel, Campeón o Brugal. Per rematar-ho incloem també el cas Noos, amb el gendre del Rei. Tots aquests noms es resumeixen en una sola paraula: corrupció. Un fenomen que ha esdevingut estructural. Corrompre forma part de la degradació progressiva del sistema polític. Si no hi posen remei, tot això acabarà com el rosari de l'aurora el dia que una majoria àmplia de ciutadans perdin la por i la canviïn per indignació.
