Un titular entre signes d'interrogació constitueix una pràctica periodística menyspreable. Amagar i no donar, però els dos ganxos ajuden a mantenir la cautela absolutòria que el previsible -per utilitzar la paraula fetitxe del president del Govern- compte de Rajoy a Suïssa sigui el fruit de la seva mestria en l'art d'omplir travesses, de la mateixa manera que Bárcenas s'ha enriquit més enllà de l'incommensurable mercè a la seva perspicàcia en les transaccions d'arts plàstiques. Una perícia pictòrica tan insigne que no mereixia ser tacada per les urpes del fisc.

La interrogació subratlla davant tot el dret que assisteix a Rajoy de guardar una porció de la seva fortuna a Suïssa. Pressuposar que el president és un dels escassos dirigents polítics espanyols sense havers en un paradís fiscal suposa un desdaurament i un greuge comparatiu. Amb l'avantatge que una negativa del líder del PP no autoritzaria a aixecar els signes d'interrogació, ja que procediria dels mateixos llavis que van descartar la mínima possibilitat que Bárcenas s'hagués enriquit amb els seus càrrecs públics. L'èmfasi posat per Cospedal per corejar el tresorer consolida la incredulitat ciutadana, a més de solidaritzar al partit conservador amb les aventures del funcionari més ric d'Espanya.

A efectes de l'opinió, el PP sencer tenia un compte de 22 milions a Suïssa, amb la diferència que els diners els destinava al gaudi particular. Convé recordar sobre això que, en comptes de paralitzar immediatament els milions del seu tresorer, el Govern conservador va aplanar el camí a la legalització dels seus foscos guanys mitjançant l'amnistia fiscal. Amb la particularitat que el Ministeri de Hisenda s'escuda en la ignorància que Bárcenas es trobava després de les societats de Bárcenas. Hi ha algú en aquest departament que sàpiga fer anar un ordinador? A més, la defensa hiperbòlica a càrrec de Rajoy i Cospedal obliga a valorar la possibilitat que tot dirigent del partit trafiqui en paradisos fiscals. De nou, s'atreveix algú a descartar avui que el president del Govern tingui compte obert a Zuric? La sospita bastarà per engrandir la llegenda de la formació conservadora, amb els oportuns rèdits electorals.

En l'actual configuració de la realitat, el PP seria la primera societat mercantil on el número dos posseeix 22 milions a Suïssa i al número u no li arriba ni un euro dels avantatjosos beneficis. En comptes d'embolicar-se en el mantell de la puresa mentre trafica amb francs suïssos, el partit governant hauria de normalitzar les relacions amb la banca suïssa. Mitt Romney va demostrar que els Estats Units no estaven preparats per al primer president amb comptes en diversos paradisos fiscals, però Espanya ha demostrat més tolerància que els nord-americans en qüestions socials. El fallit candidat republicà va declarar que "seria estúpid si pagués més impostos dels que em corresponen". El PP ho ha traduït per "seria estúpid si pagués els impostos que em corresponen".

La dissolució de la incertesa exigeix una investigació exhaustiva del famós edifici de Gènova, per descobrir els comptes suïssos que alberga i procedir a l'oportuna desinfecció. L'embaràs de Bárcenas per al PP oculta la magnitud de la seva gesta, ja que ingressava 20.000 euros diaris amb la seva pluriocupació. Només Cristiano Ronaldo iguala aquest ritme d'enriquiment, utilitzant tècniques tan disculpades pel sanedrí madrileny com la voracitat del tresorer popular. Amb la particularitat que el senador va amassar la fortuna amb la seva segona activitat, la qual cosa equival que el davanter portuguès hagués guanyat 22 milions jugant a la PlayStation.

La millor defensa de Rajoy seria acusar Bárcenas de la segona derrota del PP davant Zapatero, per deixar al partit sense cap taca econòmica per a la campanya electoral. La suma ja detectada col·loca l'executiu popular en el disparador. Quan Rajoy citava emocionat Matas i Camps com a fars de la seva futura acció de Govern, la visió ingènua apuntava únicament que va cometre un error. En realitat, estava efectuant una radiografia del funcionament del partit que pretesament dirigeix. En qualsevol cas, els 22 milions de Bárcenas reforcen la necessitat imperiosa d'expulsar de la carrera judicial Baltasar Garzón, un jutge impropi de la situació que vol instaurar el PP.