El senyor Maurici Lucena és una de les cares noves de la política catalana. El nou líder socialista el va incorporar a les llistes, malgrat ser un home molt més vinculat al PSOE madrileny que no pas al PSC. Amb en Pere Navarro la lletra C del partit gairebé ha desaparegut i llevat de quatre o cinc diputats a més estirar avui el grup parlamentari s'ha convertit en una sucursal del carrer Ferraz, malgrat que molt de tant en tant ho vulguin dissimular. Ahir a les emissores de ràdio era impossible entendre el posicionament del PSC en el tema estrella d'aquesta legislatura. El senyor Lucena s'hi esforçava i s'hi esforçava però res de res. Un munt de contradiccions, de pilotes fora, de bla, bla, blaÉ mentre els socialistes catalans s'ensorren no només al Parlament de Catalunya, sinó també als pobles i ciutats, que és en realitat allà on de debò gaudien de gran poder polític.
Artur Mas té molta pressa, perquè els d'ERC li marquen l'agenda i el suport no anirà més enllà d'un parell d'anys. I, segons com es consolidin les enquestes -la del proppassat diumenge d'El Periódico era nefasta per a CiU-, el trencament podria ser molt abans atès que la mossegada republicana a les files convergents serà realment impressionant si el senyor Mas continua en una deriva que no porta enlloc.
I amb aquestes presses els del PSC no saben com afrontar la situació i sortir-se'n, d'aquest embolic. El full de ruta només el té clar el senyor Junqueras que sap nedar, guardar la roba i esperar que el cadáver -políticament parlant- del senyor Mas passi per davant seu.
El tàndem CiU-ERC ha deixat molt poc marge a la resta de partits, per la qual cosa han començat la casa per la teulada. Difícilment la resta de formacions es poden adherir a un xec en blanc redactat pels independentistes, per molts matisos que ara hi vulguin fer.
És per això que el senyor Lucena ni se sabia explicar ni s'entenia. El dret a l'autodeterminació ja fou aprovat pel Parlament de Catalunya fa temps. I ara aquesta consulta només és una porta per votar la independència. Si no, no tindria cap sentit. Cal, doncs, que el PSC s'aclareixi i si de debò aposta pel seu moldel federalista assimètric, no té cap sentit que continuï marejant la perdiu per la qual cosa no pot abonar el text pactat pel tàndem governant a Catalunya, això sí amb els republicans darrere els matolls i sense assumir responsabilitats, perquè el que pretenen cremar és la nau del senyor Mas, malgrat que pugui patir baixes com les del senyor Duran Lleida, que no ho veu clar i que ja ha manifestat que ell no pretén separar-se d'Espanya.
I així ens entretenen els nostres polítics. Tenen interès en un debat estèril que només portarà més frustacions, mentre són incapaços de fer cap proposta en materia econòmica per lluitar plegats contra la crisi i contra un atur que avui és la primera preocupació de la societat catalana. Com de costum, el Parlament cada dia es troba més allunyat dels ciutadans, però això ja és tradicional a casa nostra.
Mentre ens distreuen amb aquest vodevil, els partits polítics continuen enfagats a causa de la corrupció. El diari El Mundo, que va destapar totes les misèries de la famía Pujol, ara ha encetat una sèrie de capítols dedicats a l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, que té una gran fortuna acumulada en paradisos fiscals i que podria implicar polítics del govern central. Mentrestant, els legisladors són incapaços de redactar una llei de finançament que des de la transició mai no ha interessat ningú. És lamentable aquesta situació que es repeteix i repeteix, mentre els polítics miren cap a un altre costat.
