úria Galí Espelt publicà l'any 2003 l'assaig de vuitanta-tres pàgines La imatge turística del patrimoni monumental de Girona, dins la col·lecció de la UdG Treballs de Patrimoni Cultural 2. El motiu que avui parlem d'aquest llibret és que acaba d'arribar a una de les biblioteques de les quals sóc usuari, amb només nou anys de retard!

Descobrim que Núria Galí és professora associada de la Universitat de Girona, tècnica d'empreses i activitats turístiques, i guia de l'Associació de Guies de turisme de Girona. El seu llibre va ser editat en el postnadalisme de l'alcaldessa Pagans, en la culminació i decadènca de la Girona florentina, multicolor, postmoderna i capitalista dels progres sociates. En les pancartes de promoció de la ciutat, s'anunciava: Girona, Comerç, Turisme i Cultura. Avui els nous governants municipals de CiU, espantats per la crisi global i local del capitalisme, segueixen magnificant encara més allò de la Girona comercial, turística i cultural, en una barrija-barreja de ?folkolre catalanista fet de multitud de banderes quadribarrades que caminen cap a una utòpica independència.

Motivat per la greu crisi econòmica a Girona, com per tot arreu, observo com cada dia hi ha més locals tancats que es venen o es lloguen, i alhora a la part vella s'obren cada dia més restaurants, bars, tavernes i gelateries catalanes, i més botiguetes chic de souvenirs i marxandatge de tota mena; no és per tant estrany que tornin a estar de moda llibrets com el de la Núria Galí, que analitzen l'evolució ?historico?visual de Girona; són setanta-quatre pàgines academicoerudites a més de nou pàgines de bibliografia, citacions en anglès, francès, italià i també en català i castellà. Destacarem, un cop més, que els dos autors més citats són els inefables exbatlle de Girona, senyor Nadal, i el periodista N. J. Aragó, i tot i la pedanteria acadèmica d'aquest farragós llibret recomanem la lectura, per la renovada informació historicovisual de la mitificada Girona eterna, analitzada com una escenografia que no té habitants, sinó guies, turistes, policies i cambrers.

Començarem pels capítols més innovadors i rics per obrir debat i la crítica social; són els dos i el tres, titulats: Una aproximació semiòtica a la imatge de Girona. Estem d'acord que, un cop la burgesia fa les diferents revolucions a Europa -veritable només a la França del 1793, on van destruir de veritat "l'ancient Règime", o sigui la monarquia feudal, absolutista i clerical-, es torna romàntica, reaccionària i pacta amb diferents nuclis conservadors; és el cas d'Alemanya, Anglaterra i Espanya. La burgesia té fam de títols de noblesa i cultura, i per aconseguir-ho compra palaus, pintures i marits nobles per a les seves hereves; a més viatgen per tot Europa, en especial a Itàlia, on és creat el mot tourista per part del famós escriptor francès Stendhal. Des del segle XIX, doncs, es posen de moda Florència, Roma, Milà, París i Atenes, i a més totes les petites ciutats europees de províncies, com Venècia, Bruges, Toledo, Àvila, Granada, àdhuc Girona. A les primeres èpoques eren visitades per petites elits en solitari, i des de la fi del segle, massivament, en cotxes, trens i autocars. Ara, cada dia, centenars de turistes visiten i retraten els clàssics campanars de sant Feliu i de la Catedral que presideixen les multicolors cases del riu Onyar.

Ens ha agradat molt la idea de les tensions i l'evolució de les imatges turisticosocials gironines, que desglossa en: a/ la Girona cristiana versus la Girona jueva; b/ la Girona buida vs la Girona plena; c/ la ciutat fragmentada vs la ciutat de recorreguts; d/ la ciutat del consum individual vs la ciutat de consum col·lectiu; e/ la ciutat antiga vs la ciutat nova; f/ la ciutat grisa vs la ciutat acolorida; g/ la mirada romàntica vs la ciutat il·lustrada, h/ la ciutat envellida vs la ciutat rehabilitada; i i/ la ciutat urbana vs la seva zona d'influència.

Entres les moltes crítiques que faríem al llibret de la sra. Galí, sobre les imatges de Girona, la primera és que a part de la foto de portada, no hi ha cap més fotografia, ni dibuix, ni pintura de la ciutat; i en l'altra crítica, la historicosocial, denunciem el pur màrqueting que ens fan, un cop més, en tots els llibres patrocinats per l'Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, i en aquest cas la Universitat de Girona, que són publireportatges que mitifiquen certes imatges de l'esperit conservador on s'amaguen les veritables classes dominants que manen a Girona. És l'evidència de la derrota i marginació del silenci crític de les realitats i les lluites de classe dels gionins dissidents, antagonistes de les tesis de la segona restauració monàrquica capitalista, que imperen en l'Estat espanyol de les autonomies; per no citar que a penes és anomenat ni l'historiador Carles Rahola, afusellat pels franquistes, i a penes hi ha res de la Girona republicana i obrera, ni dels nacionalistes catalans d'esquerres.

Repetim, els autors més citats són els neoconservadors com N. J. Aragó, que viu regnant en la remodelada casa-museu de l'arquitecte Masó, que exalta els valors del Noucentisme catòlic i burgès, mentre ?s'ignoren els centenars d'obrers que treballaven, per la mateixa època, a la fàbrica Grober, i no n'ha quedat cap fundació que recordi el seu treball i l'explotació dels assalariats gironins. I d'altra banda, és una ironia que l'exbatlle Nadal, del PSC, comprés la casa Masó per a la ciutat, i res fes per recuperar l'altra història social, com deiem de les classes populars gironines.

Núria Galí, al llarg de tot el llibret, insistim per finalitzar, cita constantment els dos principals ideòlegs de la vella i la nova burgesia gironina, i dins la mancança d'altres autors crítics, hi trobem la d'historiadors com Josep ClaraJaume Fabra, o de publicistes com Enric MarquèsJordi Vilamitjana, i és lamentable que quan es parla de la recuperació del Call Jueu, un cop més s'ignori la feina del poeta Josep Tarrés. I com que la manca de citacions és incalculable, acabarem tots com seguint a la multitud de turistes que fan que visiten, fent fotos de la Girona eterna, la Girona de postal: de low cost, o sigui tot a 10 euros.