Ara s'entén

- Pateix vostè marejos, vertígens, al·lucinacions visuals o auditives? Veu ombres rere les cantonades o homes del sac sota el llit?

Si vostè respon afirmativament a les qüestions plantejades més amunt, ha d'anar corrent als serveis d'urgència, si encara existeixen, perquè li facin un escàner, una placa, un TAC, no ho sé, alguna cosa, perquè els tumors de la mida de les taronges provoquen, entre d'altres, aquest tipus de símptomes.

Ara bé, pot un individu que té un tumor de 22 milions d'euros a Suïssa anar a treballar cada dia sense que els seus caps li notin el bony? No mostrava símptomes de cap tipus aquest tumor de la mida d'una síndria? Impossible de totes totes. No hi ha en la literatura científica coneguda cap cas semblant. Vint-i-dos milions d'euros, tots en diner negre, i potser en bitllets de 500, canten més que un xarampió. No podem creure'ns, doncs, que Bárcenas es presentés cada dilluns i cada dimarts al seu despatx sense que els serveis mèdics de Génova advertissin el que passava. A no ser, és clar, que el propietari del tumor gran estigués repartint tumors petits entre els responsables dels serveis mèdics perquè miressin cap a una altra banda.

D'on es dedueix que el tumor havia fet metàstasi. Tenia més ramificacions que un pop. Encara les té, a jutjar per les declaracions de Cospedal, Rajoy i cia., que estan tretes dels manuals de les organitzacions corruptes d'ahir, d'avui i de sempre. Aquí en tenim experiència. Encara hi ha qui manté que els crims del GAL van ser una sèrie de casos aïllats, que és com afirmar que és de nit quan és de dia i viceversa. Per això ningú no s'ho creu. La corrupció, en aquella època, formava part del sistema com els 22 milions d'avui contaminen tot el PP. Ara s'entén l'ordre de disparar a matar contra el jutge que va aixecar el cas. De fet, ningú ha explicat encara d'una manera creïble per què Garzón va cometre prevaricació en ordenar aquelles escoltes.