En el Reial decret sobre bancs s'hi ha lliscat un error imperdonable. El text estipula que els consellers d'entitats financeres "poden ser" imputats o fins i tot condemnats. La redacció final serà més exigent, i consignarà que "els membres del consell d'un banc hauran de ser imputats i preferentment condemnats". La mesura es portarà a la pràctica convocant un concurs entre les persones condemnades cada any, per facilitar el seu accés als càrrecs executius. L'assalt a una sucursal bancària suposarà un mèrit, però no un requisit. Amb aquesta política, el Govern Rajoy entronca amb la doctrina de Bertolt Brecht, quan es preguntava "què suposa l'atracament a un banc, comparat amb tenir un banc en propietat".
Per tant, Rajoy no suavitza els patrons d'accés als bancs, sinó que els endureix. Res condiciona per a les altes finances com una vida criminal. La convivència amb el delicte i el seu aprofitament ensinistren en els usos de la banca. El Decret establirà que un màster a Sant Quintí es valorarà per damunt d'un títol equivalent a Harvard. Si el banquer ha estat condemnat per l'Audiència Nacional, superarà en puntuació els sentenciats per una Audiència provincial. El Govern també promocionarà l'accés als consells d'administració amb armes, per dirimir a trets o ganivetades els punts més candents de l'ordre del dia.
El Govern no només ha advertit que la corrupció rampant comportarà una imputació per a la majoria d'aspirants a consells bancaris. Sobretot, l'executiu ha detectat que els mals de la banca provenen d'una gestió a càrrec de mindundis. A personatges com Bárcenas, Urdangarin, Díaz Ferrán, MatasCorrea se'ls obre ara un horitzó promissori.
Abans de procedir a una desqualificació preventiva dels futurs banquers esmentats, convé recordar que les vaques grasses de l'economia coincidien amb els temps en els quals els grans imputats es trobaven al capdavant del país. Rajoy continua legislant amb noms i cognoms, privilegiant.
