Finalment, Jaume Torramadé (CiU) va renunciar ahir a continuar presidint la Diputació de Girona. És una dimissió tardana i mal gestionada, tant per ell com pels seus companys de govern. Des que el passat 22 de novembre es va publicar que Torramadé denunciava per extorsió una militant i assessora de la Diputació que l'acusava a ell d'assetjament sexual en un sopar, ni Torramadé, ni CDC, ni UDC han sabut gestionar la crisi que s'havia obert a la Diputació. La renúncia temporal a presidir la institució -en realitat, només era formal, perquè ha continuat cobrant el sou-, la irrupció dies després en un ple de la Corporació amb la intenció de presidir-lo, l'expulsió com a president d'UDC i les inacabables negociacions per trobar-li una sortida han estat un vodevil que se'l podien haver estalviat i que no ha fet altra cosa que malmetre la imatge de la institució. En el seu escrit de renúncia, Jaume Torramadé responsabilitza de la seva situació personal "persones i mitjans disposats a fer molt mal a la meva reputació" sense identificar ningú. Ningú més que ell és responsable del que va passar o no en el sopar d'inici de campanya del dia 8 de novembre i que tots els assistents a aquest ho coneixen tant o més bé que ell. Ningú més que ell és responsable d'haver presentat la denúncia contra Minerva Amador oficialitzant el que va passar o no en aquell sopar. Ningú més que ell és responsable d'haver enviat el cap de protocol de la Diputació, com es va encarregar d'explicar el 4 de desembre a Diari de Girona, a negociar una sortida pactada amb Minerva Amador. Ningú més que ell és responsable d'haver encarregat un informe per 20.000 euros a compte de la Diputació a l'advocat que el va assessorar judicialment en el tema del sopar. I no són ni persones anònimes ni mitjans de comunicació els que han forçat la seva dimissió com a president de la Diputació. Són els dirigents de CDC i UDC i els membres de l'equip de govern de la institució provincial els que fa setmanes que sabien que la situació era insostenible. I són 23 dirigents d'Unió Democràtica contra un els que el van expulsar de president de la Intercomarcal del seu partit. A tothom li costa admetre els propis errors, però Torramadé s'ha enfangat tot sol.
