al llarg de la història han estat molts els pensadors i filòsofs que han intentat entendre o justificar per què l'ètica de la política és diferent, per què les accions o les decisions de la política estan sovint tan lluny de la pròpia ètica, i tot i estar lluny de l'ètica i de la moral, sempre s'acaben emparant en els suposats beneficis per al ciutadà. És igual el camí que s'emprengui, i encara que aquest estigui fora de la legalitat, allò que salvaguarda l'actuació política sempre acaba essent el gloriós objectiu de salvaguardar el país al qual representen. I així, investits d'infinitat de raonaments basats en aquesta ètica tan peculiar, veiem com contínuament fiquen mà a la caixa, a qualsevol calaix, amb el suprem bon fi de seguir actuant en benefici d'aquells als quals teòricament representen. I uns, perquè la seva ètica els ho permet, fan i desfan creuant massa sovint les lleis elementals i, d'altres, perquè la seva ètica no els ho permet, s'ho miren des de la barrera, fent veure que no ho veuen o tot i veient-ho se salven de la crema dient que no ho sabien o que ells no ho feien.
Però, avui, pel que es veu, ja s'ha superat qualsevol raonament ètic, esborrant de la terminologia qualsevol referència a l'honestedat. Ho podem dir ben clar, la política està farcida de deshonestos; deshonestos aquells que, vestits de polítics, són simples estafadors i delinqüents i, deshonestos aquells que, des de la política, no fan res per acabar amb la deshonestedat dels seus companys. Uns i altres han deixat de ser ètics per conviure enmig d'un fang tan pudent i putrefacte que ni la filosofia serà capaç de trobar alguna justificació raonable. El problema ja no és l'existència d'una ètica política que els feia diferents, sinó l'absència de qualsevol ètica i de qualsevol moral.
