Can Tonet

 
Can Tonet
Can Tonet  

JOAN CARRERES I PÉRA Ja tenim un altre pelegrí". Sabíeu que molta gent de Tossa compta els anys per "pelegrins"? Aquestes celebracions tradicionals -parlem del Vot del Poble- hi tenen una singular autenticitat. El centre? La plaça de l'Església, amb el Temple i l'Ajuntament al costat. La singular asimetria que s'hi endevina, en fa un lloc suggestiu. No fa gaires anys fou la plaça del Mercat.
Pujant des del mar, a mà dreta de l'Església, hi trobareu un cafè. Can Tonet. El cafè del poble. Malgrat la relativa modernització, té la pàtina de la història. I representen encara avui un focus de converses lúdiques i de cultura popular. Sempre he tingut debilitat per aquests llocs que són com el fòrum de la vila. Reconec que tal vegada influït per la lectura de Josep Pla.
Ses noies Tonet són dues germanes d'una bonhomia suggestiva: Na Carme. I Na Consol (Na Xelo), amb el seu marit en Joan Gai, un gran conversador; polifacètic i bon tenor. Ara regenten el cafè els nois. I tanmateix, ses dues germanes són unes excepcionals cuineres. Preparen uns biquinis que hi canten els àngels i uns calamars a la romana que te'n llepes els dits.
Doncs imagineu-vos la meva sorpresa quan hi he descobert una referència en els Viatges Folklòrics de Marian Aguiló. Escrits fa més de cent cinquanta anys. Del vint-i-vuit al trenta-u de desembre 1857, l'escriptor mallorquí féu un curt sojorn a Tossa. Hi arribà per mar des de Lloret. Recollia "romanços i cançons populars". I tingué la gran sort de trobar una mina d'or, justament allí on feia parada i fonda. Ens parla de "Na Maria Glòria, del Cafè de Tossa" que fou la que li recità vells romanços i noves cançons. I afegeix, encara: "es coneix que n'ha sabut moltíssims".
Justament és aquí, on en les petites festes i en les grans diades, s'apleguen els veïns. Sense distinció d'edats i condicions. Malgrat que el centre demogràfic s'hagi traslladat de lloc, la plaça de l'Església és el melic de Tossa. Can Tonet, el cafè emblemàtic.

Enllaços recomanats: Premis cinema