Cartes

no m'estima

Josep Ruiz Garcia. Santa Coloma de Farners.

I no solament això, sinó que em menysprea i fins i tot crec poder dir que m'odia. És un home tan altiu i prepotent que no encaixa amb dignitat ni serenitat les crítiques que s'adrecen a la seva, al meu parer, nefasta gestió al capdavant de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners.

Sense anar més lluny, en el ple ordinari del mes de gener que es va celebrar el dimarts dia 22, em va negar el dret a ser informat sobre un assumpte que a mi em fa tuf de podrit. Em va dir en un to ple d'odi que mai contestaria cap qüestió que jo li pogués plantejar. Està tip de calúmnies i difamacions per part meva i ja n'hi ha prou i que no va al jutjat perquè li faig pena.

Val a dir que la qüestió de la qual jo demanava informació no anava adreçada a ell sinó al regidor d'Obres i Urbanisme, Sr. Cullell, el qual va callar com un mort en escoltar les paraules rancunioses de l'alcalde. És com un mena de gos d'atura que està sempre a les ordres de l'amo.

El tema que jo plantejava té una certa similitud amb casos de corrupció que la fiscalia investiga per desviació de subvencions per ?obres del Pla E que el Sr. Zapatero va endegar fa uns anys. Consistia l'obra subvencionada motiu de la meva pregunta en la renovació d'un tram de canonada d'impulsió d'aigua potable des d'un punt a des d'un altre. Fins aquí, tot correcte. Però jo, que vaig estar onze anys a l'Ajuntament, suposo que per deformació professional, em vaig fixar que un cop construït més o menys un 75 per cent de la canonada, les obres s'aturen i no continuen mai més.

A mi, que sóc un malpensat i conec el tarannà dels responsables polítics, em varen passar pel cap moltes hipòtesis sobre la inconclusió de l'obra, algunes de no gaire honorables. Però em vaig dir, Josep, no siguis malpensat, més val que preguntis abans d'arribar a conclusions errònies.

Això ho vaig fer quan el reglament de participació ciutadana m'ho va permetre, però, ai las, com que l'alcalde no m'estima, em quedaré amb les ganes de conèixer la veritat de l'assumpte.

Les zones blaves (de pagament) a Blanes

Joan Nualart. Blanes.

El passat 20 de desembre, a la darrera sessió plenària de l'Ajuntament de Blanes, va aprovar-se l'adjudicació de l'explotació de les zones blaves. Només cal fer una volta pels carrers de zona blava més allunyats de la zona centre on abans s'aparcava, per comprovar que ara no hi aparca ni un sol cotxe o quatre de mal comptats. És el cas dels carrers Tarragona, La Fe, Àngel Planells, Penedès, plaça 11 de Setembre, etc...

Els treballadors/treballadores que es desplacen a Blanes a complir amb la seva jornada laboral han de deixar el vehicle entre 500 i 1.000 metres més allunyats d'allà on el deixaven fins ara, això tot intentant ser moderats, si no han de pagar la zona blava o han de llogar un pàrquing. No s'hauria pogut aplicar un abonament mensual als treballadors/res que s'han de desplaçar forçosament a Blanes per guanyar-se les garrofes cada dia?

Aquesta mesura deu ser l'aplicació de la consciència socialista d'arrel cristiana de l'alcalde de la ciutat, Sr. Marigó, amb la complicitat inestimable de la federació nacionalista local.

Un cop acomplert el pla d'ajustament amb els diners de la zona blava es destinen 60.000 euros als funcionaris, bé per pagar plusos de productivitat o bé per l'assegurança de vida. És un detall cap als treballadors de la casa gran.

I la resta de contribuents blanencs no mereixem un detall, després de la pujada de l'IBI un 18% el 2011, 10% per l'estat i 8% pel municipi, i d'una pujada generalitzada de tota la gamma d'impostos locals? Hi ha dues categories de contribuents, potser?

Mentrestant, la ciutat, el seu tramat econòmic i social, ja fa temps que va lliscant pel precipici, sense esperança, sense futur, sense expectatives ni horitzons per a la joventut. Els qui ho tenen més fàcil són els professionals de la política com vostè i els seus antecessors, el Sr. Trias i el Sr. Ramos, que han deixat un llegat magnífic a la ciutat, 42 milions d'euros de dèficit. Per cert, s'amortitza algun euro de tant en tant?

Funeral a Camprodon

maria rosa vicente farran. camprodon.

Voldria agrair els qui van assistir en cos i esperit a la missa d'en Toni Suriñach, el meu estimat marit, dissabte 19 de gener a l'església de Santa Maria de Camprodon, on no hi cabia ni una agulla. Mai havia vist tanta commoció per una persona que no era ni jove ni famosa, només un senzill paleta ?enamorat de la natura i acabat de jubilar. Va ser una cerimònia viscuda i sentida en què es van fer presents les idees per les quals va lluitar i defensar tota la vida amb dents i ungles: la família, els amics, el silenci i el respecte sense diferències polítiques, religioses, socials, de qualsevol edat o de procedència geogràfica. La seva estimada Vall de Camprodon en ple va convertir una gran pena en un homenatge col·lectiu que dóna esperances al seu somni: una Catalunya unida i en pau. En Toni sempre aconsellava als nostres fills que fessin bondat, que a la llarga surt a compte, i al final s'ha demostrat que una vida honesta i generosa deixa molta més petjada que els diners, la fama i l'ambició. Gràcies, gràcies, gràcies!

Polítics

f. xavier roca font. girona.

Estem en uns temps molt importants, seria bo que els nostres representants fessin les seves declaracions aquí i no des d'un país estranger, i també seria millor que no es tiressin els plats bruts fent servir les noves tecnologies i que ho fessin amb declaracions directes, són els representants del país i estan donant una imatge de criatures que com que no tenen valor de donar la cara fan les seves manifestacions encobertes en la distància i en els missatges via on-line.