Sense grisos

 
Sense grisos
Sense grisos  

RAMON IGLESIAS La votació de dimecres al Parlament no sortirà gratuïta per a cap dels partits catalans, ni als d'obediència estrictament catalana ni als d'obediència espanyola. Però a alguns els pot sortir més car que als altres. És el cas del PSC, al qual de fet ja li està sortint caríssim, amb una fractura interna que el farà més feble i molt menys influent. El PSC d'avui és víctima de les virtuts del PSC d'ahir. Mentre van existir els grisos, va ser el gran partit alternatiu i va ser d'una utilitat i valor superlatiu per a la societat catalana (els millors ajuntaments i ciutats van ser socialistes). Amb CiU, és el partit que més va fer per a la construcció de la Catalunya actual, amb totes les virtuts i misèries, avui deformades de forma grotesca per una crisi que està acabant amb tot allò que hem conegut. Ara vivim un període sense grisos i sense escrúpols. El PSC que hem conegut és irrecuperable. Aquest partit, en els últims temps ha espantat del seu costat la gent més respectada intel·lectualment. Em refereixo a la intel·lectual civil sense uniforme de partit. Però el PSC no només és víctima del reduccionisme unionisme vs. independentisme, sinó que hi han aflorat tics totalitaris. Quan avui es mira la direcció de Barcelona s'observa gent poc preparada i incapaç de liderar cap transició ideològica, sigui cap al federalisme (amb prou feines comprenen el que significa) o cap a un PSC que trenqui l'aliança ibèrica, cosa absolutament improbable ara mateix. L'anomenat aparell està poblat per gent del cigró, que té moltes inseguretats que combat atacant sense pietat, com han fet sempre els sergents del cigró de tots els exèrcits.
En els propers mesos el PSC haurà de fixar el camí. Un passa per reconstruir-se obrint el partit a la gent d'esquerres que s'hi vulgui acostar, i l'altre per caminar per la insignificança i la intranscendent. La tria hauria de partir de la base que el PSC no és dels seus dirigents i no només dels seus militants, sinó que és patrimoni de tots els catalans... o almenys ho era fins ara.

Enllaços recomanats: Premis cinema