Cartes

PAQUITA LIDÓN ROMERO. GIRONA.

A Girona hi ha un barri, Sant Narcís. Durant molts anys per accedir a una part de la ciutat calia que la gent d'aquest barri fes una gran volta. Finalment es va construir un parc... el Parc Central! Ja estàvem integrats a Girona! La gent podia passejar, fer esport, la mainada podia anar en bicicleta, patinet, es podia prendre el sol, un refresc... quin goig! Però un bon dia i en nom del progrés, les màquines van entrar al Parc i van endur-se per davant tot el que van trobar. Els veïns van veure, resignats, com allò que els havia costat tant aconseguir desapareixia. Han estat quatre anys i mig de pols, sorolls, molèsties, negocis que desapareixien arruïnant els propietaris, però amb l'esperança que tot acabaria bé i que tornarien a tenir el parc. Ara sembla que aquells que ho van destrossar tot han acabat la seva feina, però i el parc? On és? Ha quedat convertit en un solar erm, abandonat, ple de runa i porqueria i, pel que sembla, així es quedarà. I mentrestant, els senyors de l'Ajuntament, que se suposa que són els que han de vetllar pels ciutadans i per la seva ciutat, s'ho miren, impassibles i sense fer res (no fos cas que algú es molestés i perdéssim l'oportunitat de tenir un càrrec terres enllà) des de la Plaça del Vi.

Un partit, partit

JOSEP SERRA QUINTANA. GIRONA.

Molts, massa ciutadans es pregunten com un PSC tradicionalment defensor del catalanisme i la democràcia, quan s'ha tractat de donar la cara, ha votat "no" al Parlament a aquests valors fonamentals. L'explicació és tan fàcil com incomprensible per a molts dels seus votants i militants, i es fa evident quan una quarta part dels seus diputats es van mostrar insubmisos a les consignes del partit. El domini de l'aparell d'aquest mateix partit ha estat i segueix estant en mans de personatges d'arrel nacionalista dubtosa, que entenen la política com un mitjà per a les seves aspiracions individuals. L'entenen com un trampolí per a les seves projeccions personals, un territori on sustentar la seva carrera professional i alguna d'elles, a ser fins i tot llogatera de la Moncloa. Massa exemples de ministres socialistes que van gaudir de la seva quota "catalana" i mai es van significar per tenir un interès especial per la seva terra. La mateixa a la qual ara li neguen els seus drets. Espero, però, que entenguin que la seva plataforma de promoció és també el seu sostre a les seves aspiracions. Així de clar.

He tingut una alegria!

Montserrat Vilar i Vila. Riudellots de la

selva.

En aquest món tant sotragat i atabalat en aquests moments, encara hi té lloc l'alegria. Bé, l'alegria sempre la dóna el sr. Bisbe, amb la seva prèsencia, els seus escrits, la seva pau impertorbable, donada amb un somriu?re, infatigable en la seva tasca de guia, tan amatent i acollidor. Moltes gràcies, bisbe Francesc. Ara, en aquests dies que ell està convalescent, també he tingut una altra alegria, i em remou de dalt a baix; al constatar que tantes parròquies, tantíssimes persones, s'uneixen per pregar i esperar el seu restabliment. Tot això és la "flaire" i "l'aroma" de les primeres comunitats cristianes. Ah, jo també hi "sóc pel tros".

Clar pels catalans

Miquel Mompió i Azemar. riudarenes.

Sorprenent, indignant, esfereïdora, la claredat amb què va explicar-nos el sr. Oriol Junqueras en l'entrevista amb en Cuní el passat 24 de gener. La situació d'ofegament, d'espoli i d'injustícia que rebem de Madrid.

El sr. Junqueras, a resultes del pacte amb CiU, de segur que ha rebut tota la informació de com estem i per què estem, i ha respost com a polític responsable, català i just. 8.000 milions d'euros deu Madrid a Catalunya, només amb 4.000 no tindríem cap més retallada , amb els 8.000 seria la glòria, però Madrid ha de jugar a soldadets i es gastarà 28.000 milions en defensa, defensa de què?

Europa ha fet a Madrid 400 observacions de correcció i alerta, i se les han passat pel folre, una d'elles, aquesta despesa en defensa i una altra, la poca equitat amb què tracta les autonomies. Però res de res, som el país amb més descrèdit econòmic i polític d'Europa.

Diuen els srs. de Madrid que els catalans som Espanya i és Espanya qui ha de decidir si ens deixen marxar o no. Catalunya va ser xuclada per força, no se'ns va preguntar si hi volíem a ser, els catalans som majoritàriament gent de paraula i responsables i no volem estar al mateix sac d'uns incomplidors, volem marxar d'aquest Estat. Pregunta: Seríem capaços de sortir al carrer 3 o 4 milions de catalans i dir-los en veu alta adéu-siau?

Rotondes

Kim Durall. Banyoles.

A vegades semblen tenir més sentit comú els simples vianants del carrer que les grans figures que prenen decisions i tenen el Poder. M'agradaria saber quantes persones han mort a les rotondes mal senyalitzades, inserides enmig d'una carretera recta, i que construeixen inopinadament d'un dia per l'altre.

Entre Banyoles i Girona es poden veure massa rotondes d'aquestes, amb només un disc indicador de gir al voltant, (que qualsevol energumen podria treure o anul·lar) i sense cap miserable lloseta refractària en tot el seu perímetre.

Costa creure que les previsions de seguretat d'aquestes rotondes depenguin d'enginyers, o d'enginyers de camins, ja que només el sentit comú ja els faria veure, en les seves despertes ments, el gravíssim error de no estar sobresenyalitzades i sense cap obstacle fix perillós en la seva àrea circular.