El Parlament ja ens ha declarat a tots els catalaaans i catalaaanes -uopa Gangnam style!- subjecte polític i jurídic sobirà. Uau! 85 vots a favor (CiU, ERC i ICV, un tripartit prou singular, més un de la CUP); 41 en contra (PSC, PP i Cs, un altre tripartit prou singular); 2 abstencions (de la CUP, quina esquizofrènia!) i 5 no vots dels cinc magnífics del nou socialisme de Pere Navarro que cavalquen en solitari (Ros, Elena, Geli, Ventura i Martínez-Sampere) i, pam, ja tenim un dia històric més (s'imposa modificar la dita, que quedaria, més o ?menys, així: hi ha més dies històrics que llonganisses).
Ser subjectes polítics i jurídics sobirans mola, què coi. No tothom pot ser-ho, elis, elis. Els francesos, com a molt, són una tropa de gavatxos; els alemanys, cap quadrats, a tot estirar; els suecs, alts i rossos; els italians, uns casanova de pa sucat amb oli; els danesos, els reis de les galetes de mantega i els portuguesos, portuguesos. Subjectes polítics jurídics i sobirans ho som nosaltres, elis, elis; ningú més, elis, elis. Ep, i subjectes polítics i jurídics amb hipoteques, sense feina, pelats com rates i alimentats a base de farro.
I tot els ho devem als visionaris dels nostres representants electes, que saben què ens convé i què no ens convé. Ara ens han donat el carnet de subjecte -quina paraula més lletja!- polític -quina altra paraula més lletja!- i jurídic -glups-, amb el compromís que faran mans i mànigues per aconseguir-nos el certificat d'independents cent per cent, previ referèndum que potser serà consulta i que tindrà vés a saber quantes preguntes i que podran respondre, potser sí o potser no, els joves de 16 anys.
Efectivament, al pas que anem, ens queden més dies històrics que llonganisses. I qui dies històrics passa...
