Vaig molt poc a Barcelona (generalment a veure el metge), si bé procuro que em quedi temps per fer d'"urbanita". Potser pel que he comentat, gaudeixo de Barcelona com no ho havia fet mai. M'agrada caminar, provar un restaurant, entrar en bars, algun centre comercial o botiga, o una exposició. I generalment a peu, un taxi quan em canso.

Fa pocs dies, era al matí, feia bo, tenia temps i em trobava a la plaça Universitat. Em va venir l'acudit d'entrar-hi i fer una passejada per dintre l'edifici de la Gran Via. Des de l'any 1956 no hi havia estat, ja que el doctorat el vaig fer al nucli nou de Pedralbes. I el primer cop que vaig posar-hi els peus fou l'any 1948 per fer l'Examen d'Estat, del qual conservo la papereta d'examen signada per Vicens Vives, que presidia el tribunal. El rector era el Dr. Luño Peña. Han passat d'aleshores una pila d'anys. Vaig entrar-hi de nou per on ho fan els estudiants, ja que em semblà que l'entrada central era només per a gent de la casa. A despit, un cop dintre vaig veure l'ample vestíbul d'entrada i l'inici de l'escala majestuosa que portava, i suposo que encara porta, al rectorat. Conservo records d'aquesta escala on un cop Ruiz Jiménez va parlar als estudiants revoltats.

L'edifici m'agrada, obra d'Elies Rogent, entre neogòtic, tirant a renaixentista, conserva tot el seu caràcter i encant. Resultat de la massificació d'ara, es veu com racons que abans no eren fets servir, ara s'aprofiten amb portes, generalment de vidre i hi veus mobiliari modern dintre.

Visita obligada als dos patis. Començo pel de ciències, on hi havia abans Farmàcia, Químiques i Física. Ara hi trobo Matemàtiques, que abans en deien Ciències Exactes. Romancejo pel pati, pujo al primer i segon pisos, on abans hi havia la majoria de laboratoris. Torno al primer pis i per l'ample passadís que uneix els dos patis, passo per davant del paranimf (tancat). Arribo al pati de lletres on hi havia Dret i Filosofia i Lletres. Ara hi trobo Filologia.

Després ve una visita obligada al bar. Continua al mateix lloc, al soterrani al costat del pati de lletres. Intento rememorar velles èpoques i prendre un cafè, no me'n surto. El temps manen, amb tanta gent s'ha convertit en un self service i em trobo amb una cua impressionant. Me'n vaig. M'acosto a la part que dóna al carrer Muntaner, on hi havia l'edifici de Ciències Naturals. Ha desaparegut i en el seu lloc hi ha un edifici important que arquitectònicament em sembla una barbaritat, que no lliga amb la resta. Potser és aquest ?contrast el que cercaven.

Torno al pati on hi havia Farmàcia. S'ajunten l'espai físic i els records. Ubico mentalment els mestres i les aules on feien classe: "Geologia aplicada" i el Dr. Miravitlles; ben a prop, "Tècnica de les mesures físiques i fisicoquímiques" amb el Dr. Raurich, "Química Inorgànica Analítica i Aplicada" amb el Dr. Amat (lligat amb la família Roca dels sanitaris), "Bioquímica" amb el Dr. Angles i després va venir Villar Palasí (parent del ministre), que més tard va participar en la creació de l'Autònoma. "Fisiologia Animal" amb el Dr. Fraile (que ens va demanar perdó per posar l'horari de la classe) i "Fisiologia Vegetal" amb el Dr. Serrano (solter, de bon veure, i cercat per les noies). A dalt de tot: "Farmàcia Galènica" amb el Dr. Del Pozo, "Química Orgànica" amb el Dr. García Marquina, "Parasitologia" amb el Dr. Homedes, "Botànica" amb el Dr. Mariano Taurino Losa, "Microbiologia" amb el Dr. Gastón de Iriarte (nebot de Marañón que en aquells moments considerava la bacteriologia un art i no una ciència), "Farmacognòsia" amb el Dr. San Martín.

Els examens eren quasi tots orals, hi anàvem amb el que en dèiem "paperetes d'examen" on figurava el nom de l'assignatura. Passada la prova, hi posaven la qualificació i signava el catedràtic. Les conservo totes. Era la costum que anessis a la càtedra a cercar la papereta i aleshores t'assabentaves de la qualificació. S'acostumava a donar una petita propina al bidell si aprovaves, quan no t'acceptaven l'afegitó, malament rai, es que estaves suspès.

En aquella època, la Universitat de Barcelona era l'única existent i a part d'aquest edifici noble de la Gran Via, hi havia l'Hospital Clínic i algunes escoles especials, de caràcter tècnic, com enginyeria i arquitectura. A prop, al carrer Balmes, hi havia l'Escola de Comerç. Ara, la Universitat, diguem-ne Central per entendre'ns, està escampada per tot Barcelona amb un nucli important a Pedralbes. Ja no és l'única, va venir l'Autònoma a Bellaterra i en el moment present entre públiques i privades n'hi ha diverses.

Dels anys 1949 al 1955 vaig adquirir una base professional entre aquelles velles parets. Aquesta darrera visita a l'edifici de la Gran Via em portà records, que marquen dues etapes, d'estudiant i jubilat, amb objectius diferents. Em porta a una revisió de la vida.