Verkehrte Welt és el títol d'una vella obra de teatre romàntica. Es pot traduir com "El món corrupte" però també alguna cosa així com "El món al revés". Hi ha una certa relació entre corrupció i inversió. No parlo d'invertir diners, o potser també, sinó de posar alguna cosa "potes enlaire". La metàfora al·ludeix a la ruptura de l'ordre natural de les coses. Luter va usar aquella expressió alemanya per referir-se a la realitat de l'ésser humà després de la caiguda. Per això va parlar del món com una latrina i una claveguera. La seva imatge era la Roma dels Borja. Aquelles tensions radicals són ara les espanyoles. Com en aquella situació, només una Reforma "en majúscules" pot posar ordre a les nostres coses públiques. Però per això es requeriria alguna cosa que aquest país no ha produït més que en somnis: un grup suficient de persones representatives de convicció, de responsabilitat, de poder i de coratge. Els grans pobles les troben. Els pobles mediocres només troben falsaris que, sense cap d'aquestes qualitats, porten la seva gent a tragèdies o decepcions. La moneda d'Espanya ja és en l'aire, i ningú pot parar-la, però comencem a tenir por de com caurà i quina cara ens portarà.
Seguim amb la metàfora del món invertit i corrupte. Acceptem que la corrupció només s'aprecia bé quan estem en condicions de mirar les coses al revés. Assagem aquesta mirada en el cas Bárcenas. La impressió natural, pròpia d'un món rebut de les mans del creador, és que d'una banda tenim el tot d'un partit polític, el cos de milers de persones, amb els seus càrrecs institucionals de servidors públics, que cobren salaris procedents dels impostos i, d'altra banda, tenim a una part, un senyor corrupte, un tal Bárcenas, que sembla que s'aprofita de situacions excepcionals i que pasta així uns 20 milions d'euros dels quals no pot donar explicacions serioses.
Però mirem, com Luter, el món al revés. Encara que sigui a manera d'hipòtesis, invertim la metonímia. Posem que existeix una cosa, Bárcenas, s.a., que és el tot, l'empresa, i que els altres, el cos de milers de persones, és només una part, està a les seves ordres, s'enquadra a les seves files, serveix a la seva causa, obeeix les seves indicacions, fa el seu treball, calla i a vegades cobra. No té importància que aquests disciplinats treballadors s'enquadrin en càrrecs públics. Allà hi són de figurants, representen els seus papers de manera força potinera, amb distracció, perquè en el fons això no és l'important per a ells ni per a Bárcenas , s.a.. Pensen en el final de mes, en l'alegria del sou oficial, però també en aquesta sorpresa gloriosa del sobre que alguns tenen i que tots poden aspirar a tenir, algun dia. Ah, el sobre! Quina tradició tan castissa! Recordo en la meva infància les cues a la fàbrica del meu poble, les alegres cares dels obrers, amb les seves granotes blaves, a la cua davant de la garita del pagament. Aquestes velles alegries no es poden perdre. I en el món al revés no es perden. Almenys mentre l'empresa continuï.
I continua força. Per formar part del món invertit, Bárcenas, s.a. té una temporalitat com a empresa molt apreciable. Més de vint anys d'activitat ininterrompuda. Per les seves oficines del món invertit hi han passat molts interins, gent senzilla que va i ve, amb els seus sobres, alegres. Però Bárcenas continua més de vint anys. Procedeix de la família Fraga, amic íntim del seu nebot Luis, i així treballa amb l'amic de Fraga, Naseiro, i el seu col·laborador, Sanchis. En tot aquest temps, aquests alegres productors -així se'ls anomenava quan jo era nen i Fraga era ministre- a les ordres de Bárcenas també han produït coses. Per exemple, van produir PAI urbanístics, dirigien caixes d'estalvis, regentaven empreses públiques, presidien fundacions, organitzaven grans esdeveniments esportius i religiosos. Però per l'art màgic de la plusvàlua, de manera miraculosa però corrent, els diners acabaven a mans de Bárcenas, s.a. i aquest ho distribuïa en part en sobres als seus empleats, ordenats empresarialment en una adequada jerarquia. Així es veuen les coses des de la inversió de la mirada. Bárcenas, s.a. i la seva legió de productors.
Com verificar aquesta hipòtesi? Quin dels dos mons és el verdader? La temporalitat és un índex de la verdadera realitat. Existir és temps. Qui recorda quina és la plantilla de certa empresa després de trenta anys? No obstant això, la temporalitat de Bárcenas, s.a. és permanent, substantiva, visible, inequívoca. Si no, mirem els fets comprovats. Fa molt temps el tresorer Naseiro rep crèdits de Sanchis; Sanchis rep crèdits milionaris de l'ICO quan un amic el dirigeix; amb aquests diners compra una finca de milers d'hectàrees a l'Argentina, La Moraleja, s.a.; Bárcenas transfereix diners de Suïssa a Sanchis; Sanchis parla per Bárcenas a Suïssa; els diners circulen entre ells de manera continua des de Suïssa als Estats Units, des d'aquí a l'Argentina, des de l'Argentina a Espanya. El món invertit, ja ho sospitem, és també el món d'inversió. Al costat d'aquesta sòlida construcció temporal, les llistes electorals semblen coses de gent interina.
Més formes de verificar aquesta hipòtesi? Imaginem què podria necessitar Bárcenas, s.a. Abans que res, com és natural, el nivell de vida d'un alt empresari, amb xalets i iots. Per això els diners han de circular i la política ha d'animar la circulació fins al frenesí del ludòpata. Però si algun llengut operari, excitat en el seu càrrec de crupier, parla massa i les seves curioses converses arriben a un jutge, què podria necessitar Bárcenas, s.a.? Potser que la secció jurídica dels seus empleats es posi en marxa i aconsegueixi que el jutge que ha gosat escoltar perdi el cap. I si tots aquests diners suïssos ja no estan segurs allà, o és una mica molest anar i venir, què més podria necessitar Bárcenas, s.a. sinó que el seu empleat del negociat d'Hisenda decreti una amnistia fiscal per tenir a mà els diners al banc de la cantonada? Algú podria pensar que Bárcenas, s.a. perdi alguna vegada el despatx de la seva empresa en el món invertit?
L'índole verdadera de la nostra situació resideix que no hi ha motius seriosos per creure que estem en un món ordenat natural. Estem fent hipòtesis sobre el passat recent i tots els qui parlen s'entesten a parlar-nos en temps futur. "No em tremolarà", "no dubtaré". La més candorosa, la Sra. Vicepresidenta, confessa que "el Govern està indignat", en temps present. Em temo que la Sra. Santamaría comparteix la condició del poble espanyol. Sentir indignació és l'amarga condició dels impotents. Podem organitzar algun rumb d'actuació que verifiqui les hipòtesis que molts alts càrrecs públics són els nostres empleats, i no els de Bárcenas? No parlem d'economia submergida de tres afaitapobres. No podem cobrir les activitats del Sr. Bárcenas amb el mantell d'aquest argument. Parlem de la representació pública d'un país, que a més suporta al Govern de la nació. Per ara, la verificació més terrible de la hipòtesi del món invertit és que els empleats es lliurin al campi qui pugui i la franquícia política s'ensorra quan Bárcenas, s.a. trontolla. Això sona a El Padrino II, menys en una cosa. Entre aquella gent encara de tant en tant s'escoltava la paraula "honor".
I aquesta és la situació: tenim urgent necessitat de saber que els qui ens governen no han estat empleats de Bárcenas, s.a.. Si hi hagués algun senyal, un almenys, en algun lloc, de voluntat d'investigar-ho, llavors tot ciutadà responsable hauria de donar un cop de mà en aquesta direcció. Ens ho juguem tot.
