Dijous passat l'Institut Nacional d'Estadística va publicar l'Enquesta de Població Activa corresponent al quart trimestre de 2012. En síntesi, pot afirmar-se que no anem bé, que és una forma suau de dir que les dades sobre l'ocupació i la desocupació a Espanya i a Catalunya dibuixen un panorama ombrívol que té poques possibilitats de millorar en el futur immediat. Òbviament, la dada que ha merescut la major atenció pels mitjans de comunicació ha estat el de persones desocupades a Espanya, 5.965.400, amb un increment trimestral de 187.300 desocupats i aconseguint el percentatge del 26,2 %, mentre que per a Catalunya les xifres són de 885.100 aturats, amb un increment trimestral de 44.700 persones i una taxa de desocupació del 23,94 %. Però hi ha moltes altres xifres d'interès. M'agradaria destacar en aquest article algunes de les dades de l'EPA que considero d'especial importància, encara que la seva lectura íntegra i estudi detallat és tasca obligada per a tots els qui treballem en l'àmbit de les relacions de treball.

Les taxes de desocupació a Espanya oscil·len entre una mica menys del 16% a la Comunitat Autònoma del País Basc i més del 35% a Andalusia. Les esmentades diferències es produeixen amb l'existència, i dic una obvietat, de la mateixa normativa laboral, una cosa que demostra una vegada més que no són les normes laborals les responsables de la difícil situació social que vivim en l'actualitat.

El quart trimestre ha vist l'increment del nombre de llars que tenen tots els seus membres actius en situació de desocupació, un total de 95.800, de tal manera que el nombre de llars en les quals es produeix aquesta situació és en l'actualitat de 1.833.700. Repari's, per tant, en la importància d'adoptar mesures de política de protecció social (i el debat sobre la continuïtat o no del Pla Prepara és un clar exemple) que evitin una situació de fractura social i d'increment de la pobresa per a una part de la població.

En aquesta mateixa línia de la conveniència d'adoptar mesures que facilitin la creació de llocs de treball (polítiques actives) i de protecció social (combinació de polítiques actives i passives), ha de situar-se la dada que hi ha 470.700 persones més que en el quart trimestre de 2012 que han perdut la seva ocupació fa més d'un any. L'impacte de l'esmentada situació sobre l'ocupabilitat d'aquestes persones és preocupant, així com també ho és la progressiva disminució de la protecció social en anar esgotant, si han pogut accedir-hi, les prestacions per desocupació (contributives i assistencials). Especial situació problemàtica, per les menors xarxes socials que posseeixen de protecció, és la de la població estrangera, la taxa de desocupació de la qual arriba ja al molt elevat percentatge del 36,53%, més de 12 punts superior a la taxa de desocupació entre persones de nacionalitat espanyola, el 24,23%. A més, les dades globals sobre increment de desocupació posen de manifest que la necessitat de protecció s'anirà incrementant en els pròxims mesos, ja que no d'una altra manera crec que pugui valorar-se la dada del seu increment trimestral en 187.300 persones i anual en 691.700.

Ha arribat la crisi a l'ocupació del sector públic? La resposta és afirmativa, però no només amb les dades d'aquest trimestre sinó amb els del conjunt de l'any, és un fet en el qual ha influït poderosament segons la meva opinió la política dels governs central i de la major part de les autonomies de reducció de personal, a l'empara de les obligades mesures imposades des de Brussel·les, i no s'oblidi que després acollides en la reforma de la Constitució, d'estabilitat pressupostària. No s'ha d'oblidar tampoc, ni de bon tros, l'impacte de la reforma laboral en la reducció de l'ocupació al sector públic a partir de les possibilitats que ofereix la reforma laboral, i com a mostra repari's en la situació de moltes corporacions locals que han presentat expedients de regulació de treball en els últims mesos per extingir contractes del seu personal laboral (Jerez, Estepona, Gáldar, La Oliva,É). Les dades de l'EPA posen de manifest que s'ha produït una major reducció percentual anual de l'ocupació pública (- 6,98 %) que del sector privat (-4,30 %), i més en concret en el quart trimestre l'ocupació ha disminuït en 363.000 persones, de les quals 74.500 corresponen a l'ocupació pública i 288.700 a l'ocupació privada.

Les dades estadístiques ajuden també, i molt, a veure quins canvis s'estan operant en el mercat de treball com a conseqüència tant de la crisi econòmica com de la reforma laboral posada en marxa el febrer de 2012 pel Partit Popular i que ha contribuït a un increment del poder de direcció de l'ocupador i a un debilitament de la negociació col·lectiva sectorial. En aquest últim trimestre analitzat, l'ocupació a temps complet s'ha reduït en 473.000 persones (expedients d'extinció de contractes, acomiadaments objectius, finalització de contractes temporals, etc.), mentre que l'ocupació a temps parcial ha augmentat el seu nombre en 110.100 persones, molt probablement per l'impacte dels expedients de reducció de jornada laboral i també per l'ampliació de les possibilitats per formalitzar l'esmentada modalitat contractual que ha operat la reforma laboral.

La reducció de l'ocupació afecta treballadors i treballadores, sens dubte, però segueix sent més intensa la reducció de l'ocupació entre el personal masculí, i no és aliè a aquesta dada que l'ocupació segueixi descendint en el sector de la construcció i la indústria com ha ocorregut en aquest trimestre (62.900 i 58.500 ocupats menys, respectivament), mentre que l'important descens en el sector de serveis (305.600) té un repartiment molt més equilibrat en tant que la presència de població femenina ocupada en el sector és important. Les dades en sèrie anual reflecteixen la preocupant reducció de l'ocupació entre els treballadors (569.000) i treballadores (281.500), fins a arribar al total d'una reducció de 850.500 persones.

També ha de destacar-se l'elevat percentatge de reducció trimestral de la població estrangera (89.000), menor en termes absoluts lògicament que el produït entre la població espanyola (274.300) però que posa de manifest l'impacte de les crisis sobre la població estrangera.

En fi, per a Catalunya, a més de les dades indicades amb anterioritat, la situació és especialment preocupant, i més si les analitzem en sèrie anual sobre el mateix període de 2011. La població més gran de 16 anys, que pot accedir al mercat de treball, ha disminuït en 71.700 persones, la població activa, que treballa o busca activament treball, ha descendit en 85.700, l'ocupada per compte d'altri o per compte propi es redueix en 195.400, i la desocupada s'incrementa en 109.700 persones.

Difícil tasca la que tenen els nostres governants, i el conjunt de la societat, per modificar aquesta situació, però és una cosa que ineludiblement han (hem) de fer si no volem posar greument en perill la cohesió social, una cohesió que ja té preocupants forats en el seu vestit. El repte principal és posar-se tots mans a l'obra, perquè en cas contari la situació serà cada vegada més ombrívola i preocupant per a una gran part de la població (no per a tota, certament, perquè les desigualtats socials s'estan incrementant de manera accelerada durant aquesta crisi).