Milions de persones a tot el món van creure en la netedat de les victòries de Lance Armstrong. En canvi, només existeix un ésser humà que confiés simultàniament en l'honradesa del ciclista i de Luis Bárcenas. El paladí de la credulitat és per descomptat Mariano Rajoy, a qui se li poden excusar les seves justificacions inconnexes perquè ha patit dues garrotades en ben pocs dies.

Al president del Govern li fa mal amb més profunditat la traïció de l'heptacampió del Tour. De fet, la fe en l'esportista nord-americà i la concentració absoluta en el seu acompliment sobre la bicicleta van afavorir la badada del líder del PP en la vigilància del seu gerent.Rajoy es creu qualsevol cosa, amb tal de no prendre's la molèstia de verificar-la. Aporta la caricatura paroxística dels idòlatres d'esportistes corruptes.

Oprah Winfrey no practica segurament el ciclisme ni s'ha empassat mai una tediosa etapa del Tour, però posseeix la perspicàcia mínima per preguntar a Armstrong si poden guanyar-se set rondes franceses consecutives sense dopar-se. Ni l'autor de la gesta ho considera factible, però els experts del ciclisme no van trobar cap inconvenient a la gesta sobrehumana. I qui plantegés el dubte més que raonable s'hauria hagut enfrontat a l'escarni de la massa. Tampoc es va alterar el pols dels especialistes fiscals, davant les declaracions emmascarades a Hisenda de Bárcenas, Díaz Ferrán, Correa, UrdangarinMatas.

Per fortuna, Oprah no li va preguntar a Armstrong si poden guanyar-se cinc Tours sense substàncies miraculoses. En el cas del dòping del PP, tampoc Rajoy li va plantejar mai un interrogant indiscret a Bárcenas, de l'estil de "Luis, quants milions poden tenir-se a Suïssa sense haver-los robat?". Per desgràcia per al president del Govern, la desconfiança després de la caiguda d'un ídol s'encomana als seus adoradors. Rajoy ha disseminat la seva fe amb tal generositat, que trobar avui una persona que es refiï d'ell és més difícil que localitzar a un seguidor d'Armstrong. Ningú creu en les persones que es creuen a tothom.