Pim-pam-pum

Joan Gironès i Muñoz. vilablareix.

Com pot ser que la rancúnia, els bàndols, l´odi, els retrets, etc. després de 74 anys encara es facin notar. Ja n´hi ha prou senyors de Portbou i Bellcaire d´Empordà, senyora de Girona, i qualsevol altre que s´hi apunti. La història ja està escrita i els fets són passat (no ­oblidats). Les vostres batalletes estan explicades una i mil vegades i els que som avis tendres, tenim prou enteniment per explicar als nostres néts, sense fer sang, el que és bo i el que no. Deixeu-vos de fer d´historiadors. Trobeu-vos i asseieu-vos en un banc d´un parc, un dia de bon sol i feu petar la xerrada, deixeu espai als altres, per a temes de més interès i no jugueu més a tennis a les pàgines del Diari de Girona.

Per què dol l´amor

Montserrat guardiola rovira. girona.

Eva Illouz ha publicat un llibre que capta l´interès. Exposa d´on ve, com creix i com s´esfuma l´amor. Esmenta la gran transformació que s´està vivint a la nostra societat. D´un moralisme absorbent, en la concepció de l´amor, hem passat a la incoherència en la dignitat de la persona, en la lleialtat, en la constància, donant pas a un discurs reiteratiu que posa el sexe en primer terme. Llavors la font de la felicitat que és l´amor queda trencada, motiu per caure en els desenganys. La relació en la parella minva i molts cops es trenca donant l´excusa que l´amor s´ha acabat.

L´autora del llibre dóna com a argument que s´ha perdut el sentit dels deures vers la parella, sigui matrimoni o compromís humà. En el moment de la unió hi ha hagut un compromís que va perdent força quan neix l´egoisme, el jo... Pareix que la influència de les estructures socials que ens envaeixen són la causa de cada cop més divorcis, més disbauxa entre home i dona. S´ha trencat el romanticisme dels segles XVIII i XIX que conduïa a un lligam permanent. La institucionalització, diu Illouz, fa possible el desengany perquè perd l´estructura del desig i veu la necessitat d´una ètica sexual per aconseguir un nivell de llibertat i d´igualtat que condueixi a la passió amorosa incisiva a l´amor humà. Si es dóna importància desmesurada al sexe fins al punt de convertir-lo en element únic la relació trontolla.

Un llibre profitós per entreveure solucions que evitin tants divorcis que perjudiquen el futur dels fills.

De la manca de llibertat

al llibertinatge

josep pla. salt.

Hem passat d´un punt a l´altre que són: la manca de llibertat quan érem petits -que regia un dictador- a l´època actual de total llibertat -gràcies a la democràcia- els que se senten com a peix a l´aigua són els lladres, els estafadors, els oportunistes, etc. Han trobat en el nostre país el paradís. Són intocables uns perquè no tenen res a perdre i altres que tenen molt i molt ben lligat. Uns i altres s´han aprofitat de les influències de les altes esferes i de la bona gent que els ajuda.

Sovint llegim que s´ha detingut un lladre que portava més de vint detencions i el jutge el deixa en llibertat provisional, o bé el que és pitjor un gran capitalista que ha defraudat l´Estat i el jutge també el deixa en llibertat.

Altres casos de corrupció de tots coneguts com són el Palau de la Música, el cas del gendre del Rei, que tampoc tenen cap resposta ràpida per part de la justícia.

Els mals gestors polítics que són grans responsables en part de la crisi en què estem immersos i que tenen la cara dura de retallar els sous als funcionaris també retallar en sanitat, ensenyament i quasi totes les subvencions de tipus social, i cobrar per receptes i proposen pagar les visites mèdiques i sempre carregant als més dèbils. Qui els demana explicacions i els pot parar els peus? No seria més fàcil que retallessin els sous -alguns de desorbitats i que cobren més d´un de diferents estaments- dels polítics i alts càrrecs de l´administració i consells d´administració de les empreses?

També voldria parlar dels mals gestors de determinades empreses sobretot de la banda que ens afecten a tots. El cas més significatiu i vergonyós és el de Bankia, que acumula la meitat del deute bancari i com a premi li han donat un càrrec a Telefónica. Pobres de Telefònica, que es vagin preparant.

Si tots els que manen tinguessin com a norma el sentit comú no serien necessàries tantes retallades. Però com que d´això no en tenen ja podem seguir preocupant-nos del futur dels nostres fills perquè aquests no ens l´arreglaran.