Certament, ja no sorprèn la inconsciència -o la barra- d'alguns partits polítics a l'hora de valorar les seves accions, especialment pel que fa a la corrupció. I no es tracta de si és el partit del govern o el de l'oposició. Perquè l'única diferència entre ambdós serà la del grau de burla que transmeten. L'un i l'altre, a qui volen ensibornar, és el votant, el poble. Amb totes les penques, per tal que entomi el que convingui i ells puguin seguir "tirant de la rifeta".

El poble, per la seva part, es pot fer l'orni una mica o durant un temps. Però no del tot ni tot el temps. I aquí rau un error dels partits. Perquè, primer, la gent va reaccionar amb indiferència; després, amb sorpresa per la reiteració; més tard, amb indignació per la impunitat i protesta per l'abús; finalment, el refús s'accentuà per la connivència de certa justícia i l'escàndol del robatori amb escarni. I, al capdavall, ha arribat la desafecció per la política i el descrèdit total dels polítics. En aquest cas, què queda quan ningú ja no creu ni en els polítics ni en la política? Quan no queda més que el "campi qui pugui" i el "que se jodan" com a fórmula de convivència? Com s'ha de configurar aleshores la vida social? Prenent la justícia per la pròpia mà?

Els corruptes creuen que tenen patent de cors indefinida per esprémer el poble; i obliden que el poble, quan arriba a cert límit, explota. Dos errors més. Perquè, en aquest punt, una guspira pot provocar un esclat de dimensions inesperades; i ja només valdrà la llei del més fort que, no s'ha d'oblidar, sempre és el poble. I llavors, costa molt d'aturar-lo. Vegeu, si no, els exemples que hi ha al llarg de la Història.

Preocupant.