Les enquestes mostren la percepció que els polítics són el tercer problema de la ciutadania després de l'atur i la crisi. Hi ha casos de cobraments de comissions, finançament il·legal de partits i trames de totes les formes i colors. La corrupció és consubstancial a la vida mateixa i ni les democràcies avançades han aconseguit eradicar-la. Camuflar-la, mostrar-s'hi indiferent o assumir-la com a part inevitable de les clavegueres del sistema ja no ho és tant. Planegen molts dubtes sobre els fons que arriben als partits polítics. El PP està senyalat per sobresous en sobres i pel cas Gurtel; en el PSOE, fundacions satèl·lits engreixen la nòmina; una sentència acaba de certificar que UDC es va finançar il.legalment; CDC té la seva seu embargada també per un pressumpre finançament il.legal. Per canviar la política cal rebutjar també hàbits reprovables de la societat i rescatar valors com l'honradesa i la veritat, ara massa laxes. Però compte amb el que significa per a alguns la regeneració. L'aversió a donar explicacions, la tendència a crear una aparença de bona informació a base de difondre comunicats aprofitant que els mitjans sense estructura es limiten a retallar i enganxar, les incompareixences per evitar matèries espinoses, l'absència de debats amb contingut, la tendència a tractar la informació pública com si fos privada tenen conseqüències per a la qualitat democràtica de qualsevol societat. Malgrat ser evident, bona part de la classe política assumeix fredament el distanciament de la ciutadania i treballa poc per tal d'evitar-lo, tot i ser conscients del perill que implica, perquè acabarà fomentant radicalismes de tot tipus. La rectitud i la decència han de recuperar en política la noblesa del seu significat. La democràcia són partits i polítics que encara que funcionin de manera diferent han de tenir mètodes de depuració garantits per descobrir i resoldre les impureses. Exigir-ho no significa posar en qüestió les regles de joc ni la credibilitat de la democràcia, sinó enfortir-les i evitar-ne la grotesca deformació que tant anhelen els qui somien de destruir-la. En aquest país i en aquest Estat fa falta molta cultura de la dimissió, o sigui, de l'assumpció de responsabilitats, i rellançar l'ètica d'allò públic. Una cosa és viure per a la política, convertint-la en un projecte en el qual predomina el bon propòsit per a la comunitat, i una altra fer-se-la venir bé per tal que encaixi en els propis interessos.