El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) s'enfronta a una crisi d'identitat després de la ruptura de la disciplina de cinc diputats en la votació de la declaració unilateral de sobirania aprovada pel Parlament. La justificació patètica dels dissidents, al·legant problemes de consciència si votaven igual que el PP i C's, és una manifestació d'una rebel·lió a la línia adoptada per la majoria de la direcció i també del fet que no els importa gens anar de bracet de CiU. A més, és una postura que coincideix amb tota la caterva d'intel·lectuals, analistes i tertulians dels mitjans de comunicació que expressen el pensament únic nacionalista.

Doncs bé, el PSC no és un partit independentista. La tàctica adequada per no combregar amb rodes de molí era esquivar la pinça entre el bloc de CiU i ERC amb l'afegitó oportunista d'IC-Verds/EUiA, favorable a la declaració, i el bloc de PPC i C'S en contra d'aquesta.

Havia d'oposar-se a les pretensions independentistes i alhora desmarcar-se de les posicions retrògrades del centralisme espanyolista. Com? Assenyalant que tant CiU com el PP són els autors de les retallades socials. I que CiU ha buscat la complicitat d'ERC i de IC-Verds/EUiA per posar la qüestió nacional davant la qüestió social per amagar la seva política neoliberal. Per tant, el PSC-PSOE podria anar amb el cap ben alt si és capaç de recollir les reivindicacions dels treballadors no nacionalistes, que són el seu planter de votants, i posar en evidència com altres partits d'esquerra s'han plegat a les tesis independentistes.

Ara bé, es pot confiar en uns dirigents partidaris del catalanisme progressista que han abraçat el socioliberalisme? És possible que un partit anquilosat, debilitat per les lluites internes i abandonat per milers de votants es regeneri? Difícil, molt difícil.

En tot cas, caldria hissar de nou la bandera del socialisme sense additius contra l'opressió de la patronal sobre l'assalariat i l'espoli perpetrat pel capital sobre el treball. La qüestió social és prioritària. Contra les retallades, en defensa del benestar social. Si el manifest "Decidim junts" signat per militants i simpatitzants es converteix en una aposta per aquest camí, serà una onada d'aire fresc. En l'escrit es diu que: "El nostre objectiu i compromís és crear les condicions per a una profunda transformació social, fer impossibles les relacions de dominació entre les persones, organitzar el combat polític per assolir un societat de persones lliures i iguals, solidàries...". I també aspiren que el PSC sigui "una eina útil i imprescindible per a l'emancipació social i la construcció d'un projecte catalanista i federalista...".

Som-hi!