Alguns bisbes predicaven posar l'altra galta, compartir la capa i no desitjar la dona del veí, però ells s'envoltaven d'or, exquisits menjars i cobejades amants. Així mateix, avui hi ha potentats que ocupen palaus, omplen restaurants de tres estrelles i mantenen viva la prostitució de luxe, mentre prediquen que el diner embrut l'ànima i tot ho corromp, a través dels seus altaveus. Si els altaveus d'abans eren la missa en una fina arquitectura gòtica de llum filtrada per vitralls de colors, i encens i aromes d'hipnòtics efectes, els altaveus d'avui poden ser cantants de pop rock atrapats en la contradicció de predicar la humilitat però viure enganxats a l'opulència. No oblidem el cas Winehouse. L'última diva de la lucrativa indústria discogràfica britànica, Jessie J., fa: "No necessitem els teus diners/Només volem que el món balli/Que oblidi el preu de les coses"... bla, bla, bla... "Els diners no poden comprar la felicitat"... bla, bla, bla. Jessie J. canta aquest sermó del bon samarità enjoiada i enfundada en estrafolaris vestits, caríssims i espantosament lletjos, escollits amb el mal gust del nou ric. I té una audiència milionària.