seguiu la pista dels diners

Segueix la pista dels diners. En els diners hi ha la clau de tot". Això és el que Gola Profunda, el mític informador secret del cas Watergate, va dir al periodista Bob Woordward, que juntament amb Carl Bernstein investigaven les ramificacions cada vegada més complicades de l'assalt nocturn a uns despatxos del Partit Demòcrata. "Seguiu la pista dels diners", els va dir, i ells van fer-ho. I així van arribar les primeres revelacions realment devastadores: els assaltants de l'oficina demòcrata havien estat pagats amb xecs provinents de donacions particulars a la tresoreria del Comitè per a la Reelecció del President (és a dir, del republicà Richard Nixon). Ateses les diferències entre els dos sistemes, l'equivalent espanyol seria, directament, la tresoreria del partit polític del president. Les investigacions van continuar, tant des de la premsa com des de la justícia i des de l'FBI: qui controlava la caixa? Qui tenia autoritat per agafar talons d'un costat i fer-los anar cap a un altre? Qui havia d'autoritzar els pagaments? Qui n'havia d'estar necessàriament al cas? Què sabia el mateix president? A còpia de burxar, els investigadors van establir una doble conclusió: s'havien utilitzat diners de la campanya electoral, primer, per fer espionatge polític, i més tard, per comprar silencis i tapar l'operació. I van anar caient fitxes cada vegada més importants a mesura que s'anava sabent que formaven part del grup selecte de controladors dels fons secrets. Quan van caure el ministre de Justícia i el cap de Gabinet del la Presidència, Nixon va tenir els dies comptats. Va pactar la seva dimissió a canvi d'una mena d'indult preventiu que va evitar la seva compareixença als tribunals. I el Watergate, juntament amb la ?guerra del Vietnam, va esmicolar la innocència de milions d'estatunidencs ingenus, convençuts fins llavors que la seva nació exercia el lideratge moral del planeta a causa de la seva bondat intrínseca i els seus valors exemplars.